A tothom ens afecten les retallades que el Govern aplica sobre la Sanitat Pública. Com a usuaris patim i patirem les conseqüències directament o indirectament, però les persones que hi treballen quines són les conseqüències que elles en pateixen?
Per desenvolupar tasques en el món sanitari cal tenir una gran vocació. Moltes vegades es produeixen situacions incòmodes i desagradables; es palpa el patiment de les persones i es viuen moments d’extrema duresa. Tot això s’ha d’afrontar amb bona cara i amb un elevat ànim d’esperit. Aquests darrers dies hem tingut la mare ingressada a Mútua de Terrassa i clar que els metges, metgesses i la resta del personal administratiu i sanitari de l’hospital no estan gens contents amb el tracte que estan rebent de part de l’Administració, no deixen que aquesta sensació de descontent afecti el seu treball ni en el tracte amb els pacients i familiars d’aquests.
Molta part del personal auxiliar són joves que estan en contractes de pràctiques, que desenvolupen tasques que molts de nosaltres refusaríem, que tenen uns sous ridículs, que fan uns horaris espantosos… Quan les circumstàncies et porten a haver de tractar amb aquestes persones t’adones que realment tots i totes tenen una valuosa qualitat humana, tant, que et fan sentir com si el teu familiar malalt fos l’única persona a qui estan oferint la seva atenció.
Amb aquestes línies només volem manifestar la nostra admiració i profund agraïment a totes les grans persones que dia rere dia tenen cura dels nostres malalts i al mateix temps fan que la seva estada en el centre hospitalari sigui molt més agradable.
