Benvolgut senyor, si abans estava enfadada, ara a més estic indignada. Com és possible que, a més de cometre errors, encara busquin excuses.
Vostè diu que no argumento certs fets. Però si vostè hagués fet la seva feina ben feta, hauria anat a buscar les reclamacions que vaig fer en el seu moment (que les té enregistrades a l’ordinador, o hauria de tenir-les-hi), que és al que faig referència quan dic que el meu pare no va rebre una bona atenció per part de certs membres del personal de planta del Taulí i hauria vist que en aquestes reclamacions estan explicats i argumentats els fets que van succeir.
Diu que el meu relat no s’ajusta a l’atenció que vaig rebre en el seu departament. La Sra./Srta. Rosa Pujol, des del primer moment, em va dir que si volia que quedés enregistrada la meva queixa ho havia de fer per escrit. Jo no dic mentides ni m’invento coses.
Jo no sóc injusta i no genero desconfiança. Són vostès mateixos els que creen la desconfiança amb els seus errors. Ara em diuen que no cal córrer en posar el tractament al meu pare; per una altra banda, contínuament ens estan dient que el diagnòstic precoç és el més important en el tractament del càncer. En què quedem? De moment ja portem 15 dies de retard. Entenc que com que no és el seu pare a vostè no li preocupa com a mi i per això em diu que tampoc hi ha tanta pressa. No em busqui excuses.
És cert que he estat atesa en el seu servei, i no en dues ocasions, sinó en quatre ocasions. Veu com no fan bé la seva feina? No saben ni quantes vegades venim a utilitzar el seu servei. I la resposta ha estat, com li deia en la meva carta anterior: estudiarem el cas, ens ho mirarem, procurarem que,… o com m’ha posat en aquesta ocasió: “Lamento aquest fet sobre el qual em consta que s’està fent el possible per evitar que es torni a produir”. Veu com només donen excuses? Ja va passar fa any i mig i torna a passar ara; això vol dir que no saben fer les coses i no poden evitar-ho, perquè continuen cometent errors.
I, per acabar, és cert que m’angoixa la malaltia del meu pare, però faci el favor de no tornar-me a dir que això em fa fer manifestacions com les que faig, com si no tingués raó, perquè aquestes manifestacions són certes. No busqui més excuses, limiti’s a no tornar-se a equivocar.
