Foto: Ll. Franco
Es mereixien més públic –La Faràndula va quedar una mica gran– però Macedònia ho va donar tot diumenge a la tarda en un concert on es van alternar dues generacions de fruites amb ganes i emoció: era el seu penúltim concert juntes.
A Berta Gilbert, l’única cantant sabadellenca de Macedònia d’aquests últims cinc anys, li ha passat una cosa curiosa. I és que va ser entrar ella al grup i aquest pràcticament va deixar de venir a Sabadell.
Diumenge passat ho va compensar amb un gran concert a La Faràndula, que va ser el seu últim a la ciutat i penúltim com a Madedònia, ja que el 20 de maig a Sant Cugat la nova generació de fruites, la quarta, ja s’hi quedarà per cinc anys més.
Diumenge passat el teatre municipal va escenificar molt bé aquesta transició amb diversos canvis de veus a l’escenari, primer amb les ‘veteranes’, després amb composicions mixtes i finalment amb les petites soles davant del públic. El gest de lliurar el micròfon estava carregat de sentit, aquí.
La Carrau i Ngai NGai
Els músics, capitanejats per Dani ‘Poma’, es van quedar tant en segon pla que fins i tot ningú els va presentar. El protagonisme va ser tot per les nenes, que van començar interpretant cançons del nou disc Els nens dels altres, amb versions com Petit, de La Carrau («una cançó que anava perfecte pel que estàvem buscant», van dir) o Pol petit, de Ngai Ngai, «que potser només la recordareu els més grans perquè es va posar de moda als anys 90», van dir.
També van sonar amb força El titella malabarista, un tema que explica de forma original com un fill viu el divorci dels seus pares i, quan ha de triar una professió, opta per un circ «i agafar el meu papa amb una mà/ i la meva mama amb l’altra mà/ i fer-los giravoltar sempre d’aquí cap allà».
O també Super Fashion, sobre una nena tant guapa que tant li fa aprovar o suspendre i porta «roba per flipar».
El públic més menut, i alguns pares també, es van sumar a cantar les tornades d’unes lletres amb suc però que el so del teatre no sempre permetia entendre bé. Tant és perquè les fruites van fer una actuació vitamínica i van demostrar que continuen tenint ganxo amb cançons com M’agrada, que proclama que l’escola és tot un «planeta» on els pares són els «extraterrestres».
Com a regal especial, les Macedònia van baixar a la platea a abraçar els fans que ho volguessin. Una proximitat que és marca de la casa: són cantants però «nenes normals», insisteixen. Ara ja no tant nenes. El temps passa.
