L’obra estrella de l’actual temporada de la Joventut de La Faràndula és La volta el món en 80 dies, una adaptació del clàssic de Jules Verne amb música de Joan B. Torrella i text de Míriam Vila. Onze actors fan un total de 71 personatges i hi apareix un elefant gegant.
Aquest dissabte (18h.) arriba l’estrena més esperada de la temporada d’espectacles infantils de La Faràndula, que es repetirà diumenge i els següents dos caps de setmana.
Amb La volta al món en 80 dies han fet un pas endavant per adaptar una novel·la, un repte més complicat que fer-ho amb un conte popular i que s’ha resolt amb una complexa posada en escena. «Adaptar un conte és ampliar-lo, expandir-lo, mentre que adaptar una novel·la és tot el contrari, s’ha de contraure», observa Joan B. Torrella, que signa tota la música de l’obra, amb un total d’onze peces.
Sense arribar a ser un musical pròpiament dit, el muntatge presenta un bon grapat d’atractius i particularitats, començant per la seva estètica i passant pel gran número de personatges que hi apareixen. A més dels quatre aventurers protagonistes (Jordi Gener com a Phileas Fogg, Xavi Salavert com a Passpartout, Anna Farriol com a Aouda i Joan Solé com a Inspector Fix), només 11 actors interpreten fins a 71 rols diferents en les dues hores que dura l’espectacle, dividit en dues parts.
L’estètica, per cert, ve ser el germen de tot plegat, ja que aquesta Volta… neix a partir d’uns primers dibuixos dels personatges encarregats a l’il·lustrador Oriol Pérez, que va saber crear tot un món propi que ha condicionat fins i tot l’escenografia.
«El disseny de la producció està fet tot ‘a casa’ –continua Torrella.– I amb les il·lustracions és on comença una mica tot, han marcat pràcticament tota la producció, han influït molt en l’estètica».
L’adaptació de Míriam Vila, d’altra banda, ha potenciat la personalitat dels personatges i, en canvi, les anècdotes han passat pel sedàs de la fantasia local. «Hem partit del fil conductor de la novel·la, l’obra passa per tots els països que hi surten, però els entrebancs que es troben els personatges no són ben bé iguals, hem fet les anècdotes més pròximes», explica Torrella.
La seva música té dues vessants, avança: una és «l’anglesa» i l’altra és «l’ètnica», la que es va identificant amb els països visitats, com per exemple els ritmes de tall Bollywood a prop del Tah Mahal. O els ‘mariachis’ que sonen en terres americanes. «Els números musicals intenten il·lustrar, donar relleu a la part teatral», apunta el director i músic.
Un dels atractius pel públic infantil serà un elefant titella a tamany real, portat per dues persones. I és que la companyia volia des del principi «que fos el més gran possible».
Com sempre, hi ha tocs d’humor i una segona línia d’acudits dirigida als adults. Perquè s’ho passin tant bé com els fills.
Per arrodonir l’espectacularitat hi ha les coreografies de Montse Argemí, de l’escola Bots, que en aquesta ocasió aporten «un segell diferent» perquè «són més teatrals», és a dir, «són menys ‘ball’ i més ‘actuació’». Comença el compte enrere del viatge.
