Foto: MARTÍ E. BERENGUER
El concert de Marina Rossell d’aquest divendres (21h.) al Principal, amb el seu disc de versions del millors títols de Georges Moustaki, és insòlit a un Sabadell cada cop més orfe de primeres figures. I trencant la línia habitual, això no és un final de gira sinó el contrari: una primícia de la seva cita al Palau de la Música. Per tot això el teatre va camí d’omplir-se. L’organitza U I U Promotors, que també va programar Macedònia diumenge passat a La Faràndula i portarà Somiatruites, d’Albert Pla i Pascal Comelade, el 4 de maig al teatre municipal.
Fa un parell de dies, quan D.S. va entrevistar la cantant per telèfon a casa seva, el disc Marina Rossell canta Moustaki (Harmonia Mundi, 2011) havia arribat a la inusual xifra de 21.000 còpies venudes. «Sí, és molt important, tal com està la indústria discogràfica, molt laminada. I en només dos mesos!», agraïa Rossell, amb una agenda apretadíssima d’assajos, entrevistes…
Grans perspectives
No hi ha dubte que l’artista té «grans perspectives», com diu, amb la gira que comença avui a Sabadell i la portarà al Palau de la Música Catalana el 19 d’abril i el 21 de maig, on l’acompanyaran Paco Ibáñez i Roger Mas, col·laboradors del disc.
El CD és un preciós treball que condensa les emocions i experiències compartides entre Rossell i Moustaki. «Des de la seva casa de París ell diu que tot aquest èxit del disc el percep com un afecte, un carinyo envers ell», explica la cantant.
Com se sap, un enfisema pulmonar manté el llegendari cantautor, nascut a Alexandria però d’origen grec, en un estat de salut precari, alimentat amb oxigen i sense poder parlar.
«Però ens comuniquem per e-mail, amb l’iPhone, l’mp3, l’iPad…– s’afanya a dir Marina Rossell– Té molta alegria, i està seguint tot això». El disc conté 13 grans èxits de Moustaki, com El metec, Ma llibertat, Ma solitud, Balla, El carter (amb Roger Mas), Hiroshima (amb Paco Ibáñez), Sense anomenar-la (amb guitarra de Paco Ibáñez) o aquest últim cantant al final del CD una versió en català d’El metec. Les lletres han estat adaptades per Lluís Llach, Josep Tero, Pelai Ribas i Víctor Obiols Bocanegra.
El projecte ha estat «laboriós», subratlla Rossell. «Ha estat un treball de tres anys. Calia fer adaptacions en una altra llengua sense trair l’esperit. Ha estat una feina molt pacient, i amb ganes que ell [Moustaki] ho pogués disfrutar com nosaltres».
De fet, el cantautor ha seguit de prop la gestació del disc i els assajos perquè li enviaven en iPhone o mp3 i «anava aportant idees, orientant».
No han volgut imitar, lògicament, la música original. «El vestit de les cançons és diferent, amb noves atmosferes. En aquests anys han passat moltes coses musicalment i calia una altra sonoritat».
Eduard Iniesta
El gran artífex de tot això és el prestigiós multiinstrumentista Eduard Iniesta, col·laborador habitual de l’artista, que ha esdevingut el director artístic i signa una producció brillant.
«Iniesta i jo hem estat els cuiners», però no cuiners deconstructors sinó «artesans, buscant la temperatura, el sabor, el punt de pebre i el punt de sal, com fer un pa amb forn propi», descriu. Hi ha alguns efectes en la producció musical, admet, però «sempre al nostre servei».
Entre altres curiositats del disc, hi ha una versió inèdita que li va fer Moustaki de Màrmara, una cançó de l’artista catalana que ve a ser l’embrió d’aquest «diàleg». «Jo me la vaig guardar i la vaig dir que un dia faria versions seves», recorda Rossell.
