Vàrem arribar a urgències el dia 19 de gener a les 21 hores desprès d’avisar una ambulància, que es va presentar a casa immediatament.
El cas va ser més complicat del que pensàvem i, al cap de 24 hores, ingressàvem a la novena planta. Haig de dir que tant el servei d’urgències com l’antenció, les proves i els resultats van ser immediats. El tracte del personal de l’hospital va ser molt correcte, no només vers el pacient sinó també a mi.
Un cop ingressats a la novena planta, el personal ens va donar molta confiança des de l’inici i ho vàrem comprovar durant les quatre setmanes que el Joan va estar ingressat. No tinc paraules per descriure l’excel.lent tracte que vàrem rebre per part dels metges, oncòlegs, pal.liatius, infermers/es, auxiliar/es i mecàniques.
Malauradament, la malaltia es va anar agreujant, però el Joan no va deixar de lluitar ni un moment, la seva actitud va ser admirable, ho va donar tot i es va mostrar més positiu que mai.
Finalment, desprès de molt lluitar, el càncer ens va guanyar la batalla el dia 17 de febrer a les 20 hores.
Després de passar quatre setmanes ingressat a l’Hospital Taulí, el Joan ens va deixar, rodejat de tots els que l’estimàvem, i recolzats per tots els professionals del centre.
Rebeu una abraçada molt sincera un per un, que us la mereixeu.
