Fa mes de trenta anys es posà en marxa el sistema d’immersió lingüística al nostre país amb el desig de salvar la nostra llengua i que tots els nois i noies escolaritzats a Catalunya, prescindint dels seus orígens, tinguessin el mateix sistema, no-discriminatori, que assegurés el degut coneixement del català i el castellà al final de l’etapa docent.
Aquest sistema ha estat reconegut com a exemplar pel Parlament Europeu i justament ara el Govern de Gal·les està estudiant la seva implantació al seu país.
Ara, però, tornen a bufar vents que desprès del fi de la dictadura semblaven calmats. Els nou-franquistes tornen a atacar el nostre sistema aprovat pel Parlament Català fa tres dècades. Com deia ahir Pilar Rahola a ‘La Vanguardia’, qualsevol grupuscle de la dreta més intransigent i un grupet de famílies que voldrien que aquest idioma mil·lenari desaparegués del mapa són capaços de fer trontollar el sistema.
La senyora Consuelo Santos, madrilenya i resident a Sabadell, entrevistada al D.S. com a madre coraje (?!) es una de les tres famílies que van denunciar la immersió lingüística i critica la decisió del TSJC per parcial. Com si el Tribunal Constitucional, repartit entre membres conservadors (?) i progressistes (?), que ha triturat l’últim Estatut de Catalunya fos imparcial!.
Senyora Santos, no pateixi pel castellà. Si un idioma hi ha avui en perill es el català. Curiosament tots els que parlen de bilingüisme, són castellanoparlants. Per què no defensa el bilingüisme a València on milers de persones es manifesten perquè volen ensenyament en valencià i el govern del PP (el seu partit) els hi ho nega?
Encara som molt lluny de països amb democràcies arrelades en el temps com Suïssa, Bèlgica, Canadà o Finlàndia, on les zones amb un idioma propi tenen l’ensenyament públic exclusivament en l’idioma del territori i la resta de ciutadans de l’Estat ho troben lògic i raonable. L’Estat espanyol faria bé de prendre’n nota.
