La Cultura és un bé públic. I no és innata, s’adquireix entre altres mitjançants per la lectura ja que aquesta complementa les vivències de les persones i el seu bagatge cultural. Per això en el món en què vivim tenim llibreries.
A Sabadell el dia de Sant Jordi estaven representades i amb parades corresponents les següents: Llibreria Paes, Llibreria Abacus, Llibreria Tècnica, Llibreria la Llar del Llibre. Totes elles feia setmanes que preparaven la diada, que ho tenien tot a punt per tal que sortis tot rodó, que perderen nits i que finalment es mudaren i arribaren al capdamunt de la seva fita: ‘El dia del llibre’. Cal que tot surti bé. Les vendes és una cosa particulars d’ells, tindran més o menys sort, la climatologia els acompanyarà o no, però s’han compromès amb el públic i van a totes.
I ara és quan vénen els escriptors. Ells són l’ànima de la festa. Fa anys vam apostar pels nostres autors, gent de la ciutat que tenen ganes de celebrar i compartir amb tothom el que amb esforç han editat. Fins aquí és tot correcte.
Ara bé, ¿què passa si els interessats, entre ells jo mateixa, som presents des de ben d’hora del matí i les taules de les signatures no s’acaben de muntar fins a les 10.30h?
¿I si quan finalment ja ho tenim tot parat resulta que aquestes taules estan a mig quilòmetre lluny de tot l’ambient de parades de llibres?
¿Què passa quan tota la feina ja està ben feta i la megafonia és tan precària que s’acobla amb Ràdio Sabadell i no es pot ben emprar, com sempre s’havia fet?
El resultat és el desànim. Desànim que es tradueix amb enfado, amb neguit i amb mal humor.
L’any que ve procurem entre tots, i sobretot per qui es senti al.ludit, fer un bon Sant Jordi.
A reveure!
