Fa massa temps que vivim una situació econòmica molt delicada. Les mesures que ens imposen des de fora per reduir el dèficit públic estan ofegant el consum, que és un dels pilars de la nostra economia, i del que més depèn el comerç de proximitat. Els comerciants fa temps que intentem adaptar-nos a les noves circumstàncies, a la reducció creixent en el consum, a la baixada generalitzada de marges, a uns hàbits de consum que s’han vist profundament modificats…
Però intentem tirar endavant. Intentem posar al mal temps bona cara i continuar oferint el millor de nosaltres mateixos als nostres clients i a la societat en general, estant molt a prop de les persones; oferint-los un tracte afectuós i personalitzat, quasi familiar; contribuint a mantenir amable l’espai públic i evitant, amb la nostra presència i el color que aportem, un panorama gris i desèrtic als nostres barris.
Per això ens dol, que persones que tenen la valentia d’intentar sortir del pou de l’atur amb mitjans propis, creant els seus propis llocs de treball, es trobin amb la incomprensió insolidària d’alguns veïns. És el cas de l’Antoni i de la Montse, una parella que s’ha atrevit a obrir una rostisseria al carrer Leonardo da Vinci. Aquests, tot i tenir el permís municipal d’obres, la comunitat de propietaris els hi ha negat l’autorització necessària per passar un tub d’extracció de fums.
Ja és difícil que persones com l’Antoni i la Montse canviïn d’activitat, amb tantes il·lusions com neguits per la futura marxa del negoci. Però encara ho és més haver de tolerar la incomprensible posició d’uns veïns que estan negant a aquesta parella la possibilitat de guanyar-se la vida. Apel·lem a la seva consciència perquè permetin l’activitat i els recordem que ningú està lliure de caure en una difícil situació personal i econòmica en la conjuntura en la que ens trobem. Actituds com aquesta comportaran la desertització dels nostres carrers, fent d’una ciutat amable una ciutat dormitori.
Per això diem PROU! Prou de trepitjar-nos uns els altres, prou de no tenir empatia per la gent més propera, prou de mirar-nos el melic. Ja que si només afegim traves els nostres emprenedors,estarem fent el camí contrari al que seria lògic que agaféssim com a societat si volem sortir quan abans de la situació en què ens trobem. Perquè, sense la comprensió, solidaritat i cooperació de tots, ens serà molt més difícil veure la llum al final del túnel.
