David Carabén, de Mishima, dissabte a l'Embassa't (foto: Lluís Franco)
David Carabén agraïa la «nit fantàstica» que estaven vivint malgrat els presagis de pluja d’unes hores abans i, vist que el públic s’escalfava més i més, va deixar anar: «No sé si és l’alcohol o som nosaltres. En tot cas…».
Així atacava la cançó Qui n’ha begut, del disc Set tota la vida, en un creixent clímax de bon rotllo general en què van caure altres ‘hits’ anteriors com Un tros de fang entre peces del recent CD L’amor feliç com L’última ressaca. «Ha estat un plaer, de veritat. És molt xulo», deia Carabén.
L’Embassa’t celebrava la quarta edició amb menys d’un miler d’entrades venudes però aquest bon rotllo general que molts fins i tot van agrair. Era difícil repetir el ple dels Manel de l’any passat, és clar.
El festival de música obria dissabte a mitja tarda a La Bassa amb una afluència inèdita a aquella hora de sol. I és que el «Petit Embassa’t», una àrea infantil amb murals, maquillatge i jocs, va ser un èxit amb una seixantena de persones. Mentre els infants es movien per la gespa amb la cara pintada de Kiss, van començar a sonar a l’escenari els mallorquins Gran Amant –el punt més estrambòtic– i el pop en anglès de Cut your hair.
Bona rebuda a Maria Coma
Tot seguit Maria Coma va aconseguir asseure a la gespa un públic atent per servir amb un deliciós piano i la seva veu el repertori de Magnòlia, un suggerent tercer disc que deixa enrere aquell costumisme alegre de cançons com Gat. La cantant se’n va anar amb una sensació immillorable, satisfeta del tracte amb els joves organitzadors, «tots encantadors», va elogiar a D.S.
El ritme electrònic va donar un gir enèrgic al festival amb Pegasvs, format per Luciana della Villa i Sergio Pérez –no confondre amb l’històric grup de Santi Arisa i Kitflus– per desembocar amb els esperats Mishima que, com s’apuntava a l’inici, van construir una actuació que va anar pujant d’energia, dibuixant somiures de felicitat entre un públic que cantava les lletres o ballava sota el llum d’un smartphone.
Thee Brandy Hips i un altre cap de cartell, We are Standard, van cloure amb molt bon sabor el festival, sense oblidar DJs com Maadraassoo. Dels bascos comentava Arnau Solsona, de Sabadell Sona Jove: «Un dels millors directes que han passat per l’Embassa’t. Una bona cirereta final».
Brindem amb un mojito (celebrada novetat d’enguany, amb entre 80 i 100 litres servits) perquè un petit festival que, dins el 30 Nits, és cada cop més conegut, segueixi proporcinant tan bones sensacions. Més enllà de la música, l’entorn de La Bassa hi ajuda.
