Fa gràcia veure com, en aquests darrers dies, gent propera a Barbastre es queixa pel cas de certs objectes exhibits en un museu de Lleida, i per com aquest no atén la seva petició de voler-los tenir ells exhibits i en propietat.
I ho comparo amb el meu cas: actualment disposo d’una col.lecció de dibuixos, fotografies i catàlegs on s’hi mostra tota l’evolució del mobiliari de les llars sabadellenques dels darrers setanta anys aproximadament, i que ofereixo a alguna entitat que la vulgui guardar adequadament.
Però jo em pregunto: es quedarà aquest material a Sabadell o anirà a parar fora d’aquí gràcies a que trobi algú que s’hi interessi? I d’aquí cinquanta anys o més, quan la col.lecció guanyi en valor històric, la gent de Sabadell la podrà reclamar com a seva?
I és que, de vegades, les coses són més complicades del que puguin semblar a primer cop d’ull.
El meu oferiment resta obert, si bé per poc temps, perquè fora d’aquí ja he trobat algú que s’hi interessa.
