Cada dia que passa, m’adono que aquest país nostre està tot en venda, però ben baratet, gairebé a preu de saldo. I ho dic perquè m’ho confirmen algunes notícies dels darrers tempos i que tenen a veure amb entitats que, temps enrere, eren com uns pilars bàsics del nostre entorn: Caixa Sabadell, Cubigel i el Centre d’Esports Sabadell.
Caixa Sabadell, amb dues altres caixes, va fomar Unnim que, al final la va comprar Banc de Bilbao per 1 euro. Final d’una trista història,
Cubigel, la antiga Unidad Hermética, ens enorgullia, era l’exponent de la tecnologia més avançada en el camp dels compressors, una empresa internacional que comptava amb gairebé dos milers de treballadors i pagava els millors salaris; ara ha estat comprada per una companyia xinesa. Aixó sí, amb acomiadaments de personal i rebaixa de salaris.
I un grup inversor japonès ha comprat el 51% de les accions del Centre d’Esports Saba-dell que, en no haver tingut la suficient demanda d’accions per part dels sabadellencs, ha hagut d’anar a parar a mans forànies. Això sí, respectant, segons diuen, la tradició i el localisme de l’entitat.
Són només tres exemples sabadellencs, però n’hi ha arreu de Catalunya i d’Espanya, per no citar el gran nombre d’empreses que han tancat. I potser ens podríem preguntar què ens ha passat a tots plegats, què hem fet malament per veure’ns despersonalitzats d’una manera tan dràstica. Penso que hauríem d’aprendre dels nostres errors col.lectius.
