Demà, dia 14 de novembre, en plena lluna nova, volen que deixem de treballar els que encara tenim la sort de fer-ho. Per què? Doncs perquè els que no tenen feina la volen tenir i per aixó mateix fan parar els que treballen.
No em digueu que no és una incongruència, davant de tanta penúria, deixar de treballar perquè volem treballar. Tenim el dret constitucional de manifestar-nos, sí. Però, voleu dir que és racional utilitzar aquest dret d’aquesta manera?
Les col.lectivitats sempre s’han mogut per interessos partidistes, i quan els partidismes són polititzats i alhora manipulats per caps incompetents, les masses actuen pensant que el que se’ls diu és bo de fer.
Vull manifestar aquí que no comparteixo aquesta proposta de vaga general. Que vull
conservar el lloc de treball que tant em va costar de
conseguir. Que aquesta vaga ens condueix a la foscor, no pas a la llum. Que som una col.lectivitat desgraciada si fem cas, a cegues, de les seves decisions quan aquestes son errònies…
Ja n’hi ha prou de desvariejar per tot arreu. Fem ús del seny de que ens ha dotat la in-
tel.ligència i neguem-nos a entrar més endins encara a la foscor de la lluna nova.
