Entre aquest i el cap de setmana que ve el festival El Més Petit de Tots acostarà al públic de 0 a 5 anys destacades i sigulars propostes escèniques de companyies nacionals i internacionals. A la vuitena edició la iniciativa de LaSala Miguel Hernández s’extén a Igualada i quatre ciutats més.
Els poemes teatrals, visuals i musicals sorgits de la maleta d’un viatger (Desayuno frágil, de la madrilenya La Casa Incierta) i La lluna en un pot, un espectacle «de gran impacte visual i sonor dirigit als més petits, perfecte com una primera experiència al teatre» que signa la sabadellenca Malumaluga, són les primeres propostes que es veuran aquest cap de setmana (dissabte, 17.30h. i 19h. i diumenge, 12h. i 18h., respectivament) a LaSala Miguel Hernández.
Però n’hi ha vuit més, totes programades dins el festival El Més Petit de Tots, que s’inaugura dissabte al migdia al Teatre Principal (entrada només amb invitació) i s’allargarà fins el cap de setmana que ve. Els dies feiners tenen lloc les funcions per a escolars o a les escoles bressol.
Algunes, com La lluna en un pot –creada en residència a L’Estruch i LaSala– o el Concert per nadons ja estan exhaurides, però en queden encara per singulars muntatges.
Uns d’aquests títols «diferents» per descobrir poden ser el solo coreogràfic ZigZag, de la companyia francesa Étantdonné (dissabte vinent a LaSala, 11.30h. i 13h.) o H20, on l’alemanya HeliosTheater, tot un referent del teatre visual i de recerca pels més petits, juga amb l’aigua en tots els seus estats possibles: líquid, vapor, gel… Es veurà dissabte que ve al Principal (17.30h. i 19h.).
Amb tota la informació consultable a la web del festival (www.elmespetitdetots.cat), el més important d’aquesta iniciativa de LaSala Miguel Hernández és que, després d’incorporar el 2010 el Teatre de l’Aurora d’Igualada, enguany s’escampa a Barcelona (Mercat de les Flors), Olot (Teatre Principal), Lleida (L’Escorxador) i Benicàssim (Teatre Municipal).
Ha estat «la fórmula per continuar creixent», explica la directora, Eulàlia Ribera. Compartir els espectacles permet seguir apostant per companyies d’aquí i de fora de primer nivell, amb una web i una comunicació conjuntes.
Tot això és possible, sobretot, per la «resposta molt positiva que ha hagut de la ciutat», conclou Ribera. No és estrany, amb la garantia de qualitat que s’ha demostrat amb els anys. Sensacional, d’Imaginart, Almazuela, de Roberto G. Alonso, Fora és un lloc, de l’andalusa Arena en los Bolsillos, o Me-Me, de la finlandesa DanceTheatre Auraco, també són al festival.
