Fa uns dies que es publicava una d’aquestes enquestes que ara proliferen i es preguntava a la gent si llegia els programes electorals del diferents partits. Les respostes, com és de suposar, eren negatives, sols amb l’excepció d’algun que el màxim que feia era llegir el del seu partit favorit. Penso que no cal deduir que, per això, la gent no s’interessa per la política ja que el mateix passa amb molts altres aspectes. La realitat és molt més crua i àmplia, forma part d’una malaltia molt corrent: aquí no llegim o bé ho fem molt poc. Els índex de lectura són molt baixos, i si descomptéssim els llibres que els alumnes han de llegir obligatòriament potser ens esgarrifaríem. I seria interessant saber quants d’aquells llibres que es regalen per Sant Jordi són realment llegits pels que els reben com a obsequi.
Aquesta poca inclinació a llegir, a parer meu, explica algunes de les coses que ens passen actualment i que vindira a ser allò que diuen de certs pecats: que ja porten automàticament inclosa la penitència. Ara que hi ha tant enrenou amb les hipoteques i els préstecs, alguns bancaris es justifiquen dient que els que signaven uns documents els haurien d’haver llegit i saber on es posaven. I la majoria de sol.licitants no ho va fer per mandra i per aquesta desafecció per la lletra impresa que hi ha entre nosaltres. També caldria recordar que entitats bancàries, companyies de serveis, etc. sembla que tenen molt poc interès en facilitar-nos-ho ja que et presenten uns contractes amb una lletra tan petita que, realment, fa difícil la lectura i sembla estrany que no se’ls hagi obligat per llei a presentar tots els documents que s’hagin de signar amb un cos de lletra correcte, no amb una de tan petita que fins i tot ha passat a ser sinònim de trampa o de conducta gens clara, i així quan un es malfia d’algun altre sentim a dir: ‘aquest té molta lletra petita’.
No llegim prou i ens passa els que ens passa. I arriba a tal extrem que fins i tot, quan anem a un restaurant i ens presenten la factura, com som mandrosos per llegir, no la mirem i paguem sense comprovar res, cosa que contrasta amb el que he vist que solen fer la majoria d’estrangers, que se la miren i, si cal, demanen aclaracions o reclamen.
Tot plegat ens demostra que llegir és molt més important del que pot semblar.
