Benvolguda senyora, en primer lloc li demano disculpes pel tracte que ha pogut rebre i manifestar-li que no ha estat la nostra intenció ofendre-la. Després passo a dir-li que la parròquia de Sant Vicenç (Creu Alta) és oberta tots els dies i afortunadament són moltes les persones que, com vostè, hi entren a pregar. Algunes posen ciris i altres no. El Senyor escolta la nostra pregària, prescindint de si li posem ciris o no. Déu no necessita ciris, sinó un cor de fill. Igualment quan vivim la comunió dels sants demanant la seva intercessió pels nostres anhels i necessitats. Escolten la nostra pregària tant si es va amb ciri com si no. Compta la fe. Ha de saber, doncs, que pot entrar a pregar a l’església parroquial sempre que vulgui i ningú no li dirà res, i menys la persona encarregada de vetllar perquè tot estigui en ordre.
Els ciris tenen el sentit d’ofrena que es fa a l’església. L’ofrena pot ser en aliments per Càritas, en metàl.lic per al manteniment o mitjançant la compra de ciris. Gràcies a la venda de ciris, es pot pagar un part del sou del sagristà, de la neteja i de lar estauració de les pintures que el fum malmet. Quan es compren els ciris fora de les esglésies o santuaris, l’ofrena es fa al comerciant corresponent.
Pensi també que en la intimitat del seu cor i a qualsevol lloc, com ara casa seva, també pot pregar.
De nou repeteixo que sento que l’hàgim molestat i la convido a parlar personalment per tot allò que ens hagi de dir.
