De la mateixa manera que a nosaltres ens van cuidar els nostres pares, nosaltres també els hem de cuidar a ells (llevat que les circumstàncies ho impedeixin o ens superin). Hem cuidat la mare durant 10 anys, i des de fa uns mesos la meva sogra, les dues amb més d’un 85% de minusvalidesa. En definitiva, hem canviat els bolquers als nostres fills i filles i també els hem hagut de canviar-los a les nostres mares. És el que hem de fer els que ens considerem persones agraïdes i solidàries.
Faig una “introspecció” en un tema tan delicat i que hauria de ser una prioritat per als governants, i no puc deixar de fer unes reflexions a la llum de les decisions polítiques, i que qualsevol ciutadà segur que comparteix. ¿Per què no mantenir o augmentar l’ajuda a la dependència i a altres serveis socials imprescindibles i prendre una altra sèrie de mesures de ‘sentit comú’?
Hi ha múltiples alternatives, com ara substituir els assessors polítics (eliminant-ne 10.000 s’estalviarien 47 milions a l’any) i conservar només els cotxes oficials imprescindibles. Se m’ocorren més, però concloc que és més barat donar suport a les famílies que vulguin tenir cura dels seus que repercutir les despeses en els serveis públics.
