L’amor entre germans és molt variat. Aquell que es fonamenta en l’odi a mort (pensem en Caín i Abel), aquell que es fonamenta en la relació interpersonal continuada; però,també hi ha aquella estima que té poc a veure amb la consanguinitat i molt amb la generositat compartida.
La meva relació amb Consol Torres ve de lluny i forma part d’aquest darrer grup. La Consol, terrassenca de pro, tenia les portes de casa seva sempre obertes per aquell qui trucava a la porta. Tant ella com la seva mare no tenien mai un no per resposta. Si ens volem concretar, en la relació entre la terrassenca Consol i la sabadellenca Pilar no hi havia ni un bri d’odi sinó tot el contrari, amor, responsabilitat i compromís
La Consol va estudiar Treball Social en l’antiga escola Sabadell-Terrassa i va dedicar tota la seva vida a treballar pels altres i amb els altres. El seu compromís social va ser total, tant amb els veïns dels barris amb més mancances de la ciutat com en altres institucions ciutadanes
La tasca i el compromís que va dur a terme aquesta terrassenca des dels barris marquen una part de la història de la ciutat. Ella va treballar colze a colze amb les Associacions de Veïns, els rectors de les parròquies, des de l’Associació d’Assistents Socials Sabadell-Terrassa i més tard des del Col·legio Oficial, des de PRODIS, entre altres. Tot plegat la va portar a fer un salt a la política, convertint-se en la primera regidora de serveis socials dels ajuntaments democràtics. Des d’aquesta responsabilitat va posar la primera pedra per edificar la xarxa de serveis socials que poden gaudir els terrassencs del segle XXI.
La Consol feia molts anys que estava malalta, era conscient que de mica en mica aniria perdent forces i que de mica en mica seria més i més dependent. Precisament vuit dies abans de morir-se em deia: “He d’adaptar-me a les circumstàncies, sé el que puc fer avui però no el que podré fer demà”
La Consol no va triar ni la seva vida ni la seva malaltia i no esperava una mort imminent. Però la mort arriba sense avisar i avui hem de dir adéu a la Consol. Tal com ens recomanava, cal que ens adaptem a les circumstàncies personals i de país.
M’he sentit sempre molt estimada per la Consol i avui la ploro com si talment fos de veritat la meva germans.
