Foto: Dr. X. Gondolbeu/AAOS
El penúltim títol dels Amics de l’Òpera de Sabadell aquesta temporada, Norma, s’estrena aquest dimecres (21h) a La Faràndula amb la soprano Eugènia Montenegro debutant en el paper principal. «Una gran responsabilitat», diu.
Va fer una memorable Abigaille a Nabucco i ha obert la present temporada com a Pamina de La Flauta Màgica, però el de Norma de Vincenzo Bellini és un repte majúscul que implica molta pressió a les cantants, «sobretot després de les cantants que l’han fet», afegia ahir Eugènia Montenegro, l’endemà de l’assaig general. «És el primer cop que la feia tota seguida i… vaig acabar-la!», deia amb una ironia positiva. «Bé, però cansadíssima», aixó sí.
No és per menys. Caballé, Callas, Sutherland, Gruberova, Cedolins… han estat algunes de les gran veus per la Casta diva, una de les àries més conegudes pel gran públic. I la canta una sacerdotessa que, a més de totes les exigències del ‘bel canto’, ha d’expressar un munt d’emocions a vegades contraposades. És druïdessa, sí, però també cau en la temptació de la carn (i amb el cap dels seus enemics!), és una mare de dos fills (estarà a punt de matar-los), amant abandonada, rival venjativa…
Sentiments intensos
«Al final no vull que morin altres per mi –diu Montenegro–. Perdono l’Adalgisa però no Pollione». Aquest, el procònsol romà (el tenor Raúl Iriarte), li és infidel amb la novícia Adalgisa (la mezzo Laura Vila), tot i que aquesta no sap que han tingut dos fills que viuen al bosc…
Montenegro ha assajat molt per poder expressar aquests sentiments «però sense que influeixin en mi», diu davant de situacions difícils d’encaixar en la vida real, «coses que jo mai faria».
A més d’Iriarte, que va ser un dels tenors de la Carmen que Carles Ortiz va situar en un rodatge cinematogràfic, en aquesta producció sabadellenca canten Iván García (Oroveso), Laura Obradors (Clotilde) i Jong Bong Oh (Flavio). Ortiz dirigeix aquest Bellini amb Daniel Gil de Tejada al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el cor de l’AAOS. Signa l’escenografia Jordi Galobart, amb il·luminació de Nani Valls.
Montenegro i Vila han cantat sovint juntes des d’aquelles Nozze di Figaro mozartianes per l’Escola d’Òpera de Sabadell. «Som molt amigues i ens entenem molt bé», destaca la soprano, que a Sabadell es troba «com a casa» perquè, a més de la «qualitat fantàstica» de l’òpera, «ens permet treballar molt bé». Aprofita, altre cop, per agrair la «incansable» presidenta de l’associació, Mirna Lacambra, per continuar amb l’òpera i donar oportunitats als joves cantants. «Sempre està al peu del canó!».
Plataforma de cantants
En aquesta línia parla també Laura Vila, que recentment hem sentit com a tercera dama de La flauta màgica. «Sabadell és un dels pocs teatres que donen papers a cantants joves», assenyala.
Sobre el seu personatge a Norma, la ‘mezzo’ destaca com a moments musicals bells «quasi més els duets que les àries, com per exemple un amb Norma i un altre amb Pollione».
L’Adalgisa, aclareix, «el pot fer tant una soprano com una mezzo com jo, però en aquest cas has de tenir la part aguda molt ben resolta». A part de tenir la virtut de «reflectir els sentiments amb la música», el ‘bel canto’ és «molt exigent, dificilísism», recorda.
Amb aquest repte, Eugènia Montenegro diu que «sempre s’aprèn molt. Aprèns a interpretar escènica i musicalment, però sobretot de resistència: tirar més o menys aquí o allà per poder-te reservar». I és que, atenció, Norma està quasi sempre en escena, amb només una pausa de 15 minuts i una altra de 6 minuts, descomptant l’entreacte.
La producció es repetirà a La Faràndula aquest divendres (21h) i diumenge (18h) abans de viatjar a Reus, Sant Cugat, Girona, Manresa, Vic i Tarragona dins el XVI Cicle Òpera a Catalunya.
