Opinió

Vivim temps de Noé

Pressentint que vindria un diluvi, el vell Noé cridava les persones a canviar de vida. Però ningú no l’escoltava. Al contrari, ‘menjaven i bevien, es casaven i es donaven en matrimoni fins que va venir el diluvi que els va fer van morir tots‘ ( Lc 17,27 ; Gn 6-9).
Els 2000 científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el canvi Climàtic (IPCC) que estudien el clima de la Terra són els nostres actuals Noè. El seu últim informe conté un avís molt seriós: tenim tot just 15 anys per impedir que el clima de la Terra pugi per sobre de 2 graus centígrads. Si els supera, coneixerem una mica d’allò que va ser el diluvi. Cap dels 196 caps d’Estat ha dit una paraula. La gran majoria segueix explotant els béns naturals, negociant, especulant i consumint sense parar, com en els dies de Noè.
Distingeixo tres greus irresponsabilitats: la general i també l’específica i supina ignorància del Congrés nord-americà que va vetar totes les mesures contra l’escalfament global; la manifesta mala voluntat de la majoria dels caps d’Estat; i la manca de creativitat per anar muntant el fustam d’una possible Arca salvadora. Com faria un boig en una societat de “savis“, m’atreveixo a proposar algunes iniciatives. Són aquestes:
1. Completar la raó analítica-científica dominant amb la intel·ligència emocional. Sense aquesta no ens commovem davant la devastació de la naturalesa ni ens comprometem a rescatar-la i salvar-la.
2. Passar de la simple comprensió de la Terra com un magatzem de recursos a la visió de la Terra viva, com un superorganisme viu que s’autoregula, anomenat Gaia.
3. Entendre que, com a humans, som aquesta part de la Terra que sent, pensa i estima, la missió dels quals és tenir cura de la natura.
4. Passar del paradigma de la conquesta/dominació encara vigent, al paradigma de la cura/responsabilitat.
5. Entendre que la sostenibilitat només estarà garantida si respectem els drets de la naturalesa i de la Mare Terra.
6. No existeix el medi-ambient sinó l’ambient sencer. El que existeix és la comunitat de vida amb el mateix codi genètic de base establint un parentiu entre tots.
7. Abandonar l’obsessió del creixement/desenvolupament per la redistribució de la riquesa acumulada.
8. Hem de produir per atendre les demandes humanes, però sempre dins dels límits de la Terra i de cada ecosistema.
9. Posar sota control la voracitat productivista i la competència sense límits en favor de la cooperació i de la solidaritat, ja que tots depenem els uns dels altres .
10. Superar l’individualisme per la col·laboració entre tots, doncs aquesta és la lògica suprema del procés d’evolució.
11. Passar del consumisme individualista a la sobrietat compartida. El que ens sobra a uns, els falta als altres.
12. En comptes de modernitzar permanentment, ecologitzar tots els sabers i processos productius, buscant tutelar els béns i serveis naturals i donar descans a la natura i a la Terra.
13. Valorar el capital humà espiritual inesgotable per sobre del capital material esgotable, perquè el primer proporciona els criteris per a les intervencions responsables en la naturalesa i alimenta permanentment els valors humans- espirituals de la solidaritat, del capteniment, l’amor i de la compassió, bases per a una societat amb justícia, equitat i respecte a la naturalesa .
14. Contra la decepció i la depressió provocades per les promeses no complertes de benestar general fetes per la cultura del capital, alimentar el principi-esperança, font de fantasia creadora, de noves idees i d’utopies viables.
15. Creure i testimoniar que, al final de tot, el bé triomfarà sobre la maldat, la veritat sobre la mentida i l’amor sobre la indiferència. Una mica de llum podrà vèncer una immensitat de tenebres.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top