La prohibició als ‘sense papers‘ d’utilitzar locutoris a Espanya implica un acarnissament amb els més febles. No en va tenir prou amb privar de la targeta sanitària a més de 800.000 immigrants en situació administrativa irregular. Amb la nova Llei de Seguretat ciutadana, el govern espanyol pretén impedir l’ús de locutoris als que no mostrin una identificació oficial. El govern no ha confirmat si exigirà el passaport o el DNI. Es contemplen multes de fins a 60.000 euros per als establiments que no portin un llibre de registres amb una relació d’usuaris i dades identificatives. Amb l’excusa de perseguir “xats“ que incitin a la violència religiosa per part de musulmans i de lluitar contra altres delictes relacionats amb el tràfic de drogues, treuen als immigrants un canal de comunicació amb els seus familiars. Ni tan sols podran dissuadir altres de fer el salt amb una advertència: la vella Europa idealitzada té fissures. Els anomenats “mercats“ han quedat per sobre de les persones i de les conquestes socials que caracteritzaven Europa. D’aquí l’immigrant que mor de tuberculosi davant la negativa de fer-li una simple prova, les famílies desnonades per no poder fer front a un deute amb un banc després d’haver perdut la feina, la pèrdua de serveis de teleassistència per a persones dependents, les retallades en sanitat i en educació i el creixent nombre de nens que van a l’escola amb l’estómac buit. Aquests atropellaments, abans considerades “tercermundistes“, comencen a aflorar en l’Europa que tanca les fronteres i que criminalitza la pobresa. En política , guanyen protagonisme partits racistes en diferents països. Alimentats per un discurs demagògic, han convertit els immigrants en “bocs expiatoris“ en èpoques de crisi, com si fossin els causants i no les seves principals víctimes. En els últims anys hi ha hagut incidents de violència contra immigrants a França, a Itàlia, a Hongria i a Grècia. Alguns mitjans de comunicació alimenten l’alarma social amb afirmacions que 50.000 immigrants estan preparats per embarcar des del Marroc fins a Espanya . Pitjor que els titulars són les imatges a les portades d’immigrants subsaharians penjats de la tanca que separa el Marroc de Melilla. Segons l’informe Balanç Migratori a la Frontera Sud elaborat per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), el 2013 van ser interceptats a Espanya 7.550 immigrants irregulars contra els 15.572 del 2008. Poc s’ha dit de les 130 persones que van perdre la vida quan intentaven arribar a Espanya, sense comptar aquells que no van ser localitzats. S’instal·la un discurs de “immigrants que envaeixen“ per quedar-se amb la feina, com si abundessin les oportunitats de treball, i per dedicar-se a la delinqüència. L’atur no només perjudica els ciutadans europeus. Moltes vegades, els que “vénen de fora” fan feines que ningú més vol, o cobren en negre per estalviar diners als qui els proporcionen una feina, sempre mal pagada. Quan hi ha treball, recullen maduixes a temperatures asfixiants en els hivernacles del sud d’Espanya. També verguegen oliveres per recollir les olives i recorren tot el país en funció de les temporades. Quan no hi ha feina tornen al seu país com Hassan, protagonista marroquí de la pel·lícula “El raig”. Com ell, milers d’equatorians han tornat al seu país en els últims anys perquè no van trobar oportunitats de guanyar-se la vida aquí. Si a la seva terra tampoc trobessin treball, almenys tindrien xarxes de suport familiar i no haurien de pagar un lloguer o una hipoteca en euros que no poden guanyar. Taxistes, lampistes, paletes, cuiners i professionals d’altres sectors es van acollir al pla de retorn voluntari que va impulsar el govern anterior, durant els començaments de la crisi. No hi ha dubte, Europa està en crisi, i no sols econòmica sinó també de valors. DESTACAT “Els anomenats” mercats“ han quedat per sobre de les persones i de les conquestes socials que caracteritzaven Europa”
