La única producció sabadellenca del Festival de Sèries de Sabadell és la webserie lavida.es que dirigeix i guionitza el cineasta sabadellenc Pau Serracant Julien, 30.
Els primers sis capítols a YouTube demostren que Serracant ha descobert un nou llenguatge cinematogràfic que substitueix el rodatge per captures de pantalla. Ja ha estat guardonat a festivals internacionals.
Es pot explicar una història amb fotos de Facebook, logos de webs, missatges de WhatsApp, músiques de Spotify, diàlegs de Skype, mapes de Google, aplicacions…
És el que fem a la vida.es.
Això és cine?
Jo crec que sí. Ens estalviem plató, actors i rodatge, però la feina de guió i muntatge és immensa. Simplement expliquem una història amb un altre llenguatge, el de la nostra generació.
Ets el primer creador del món que explica històries només amb captures de pantalla?
En ficció crec que sí. Quan vaig tenir la idea vaig buscar per internet i només vaig trobar una felicitació de Nadal en què els tres reis busquen el nen Jesús per Facebook. Em va estranyar no trobar res més.
Ja no t’estranya?
No perquè quan ens hi hem posat, hem vist que no és gens fàcil. Els primers intents van ser molt decebedors. Vam estar a punt d’abandonar perquè no ens sortia res interessant ni amb prou ritme.
Cap precedent doncs?
A l’últim festival de Toronto han premiat un curtmetratge semblant a la vida.es, però en temps real i, pensem, amb menys ritme i menys gràcia. I ha estat després.
…seguir llegint a cac.drac.com
