Opinió

Privilegis dubtosos

Darrerement surten força notícies en relació als privilegis que beneficien persones dedicades a la política i a les institucions. Es parla de l’excessiu nombre d’aforats, del fons de pensions dels eurodiputats situat dins d’una SICAV, de les dietes o indemnitzacions rebudes per alcaldes i alcaldesses catalans en raó de la seva col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), etc. Potser alguns d’aquests elements són privilegis, i o bé són justos o bé plantegen problemes de caire ètic o legal.

Tot plegat neix al 1978, data d’aprovació de la Constitució. El context d’aquells temps ens ajuda a entendre elements com l’aforament dels membres del Congrés dels Diputats i del Senat. Aquest aforament significa que només poden ser jutjats pel Tribunal Suprem en cas d’haver comès algun delicte (o d’haver-ne estat denunciats o acusats). Prèviament, cal que al Congrés o al Senat es voti un “suplicatori”, que consisteix en l’autorització per majoria absoluta per processar el membre acusat o denunciat. Aquest aforament té lògica en el context de 1978: hi havia por que algun “franquista” denunciés diputats o senadors de partits d’esquerres o nacionalistes i que, si el cas arribava a un jutge també franquista, la denúncia tirés endavant, amb els problemes polítics que podria comportar.

El mateix criteri va servir per aforar els membres dels parlaments autonòmics. A ningú se li va ocórrer pensar que aquest aforament era un privilegi especial que servia per escapar de dificultats en casos de corrupció. Al Congrés i al Senat també tenen dret a gaudir de la pensió màxima de jubilació en cas d’haver estat senador o diputat un mínim de 7 anys. La raó era considerar, des dels partits d’esquerres especialment, que haver estat diputat o senador d’un partit progressista els podria dificultar el retorn al món laboral.

Però avui vivim a l’any 2014 i res té a veure amb el 1978, en una transició on els rumors de cop d’estat eren freqüents i, sovint, molt ben fundats. Avui dia, rar és el cas d’un diputat o senador que, quan plega, passa a viure pitjor o amb ingressos menors.

Un cas diferent és el de les “dietes” o “indemnitzacions” per formar part d’institucions, empreses públiques o privades, o d’associacions com la FMC. A vegades, això ha servit per complementar sous. A Sabadell, quan l’Ajuntament va prendre el control de CASSA ja es va utilitzar el pagament de dietes als membres del consell d’administració com a forma de complementar el sou dels regidors, polèmica que va durar fins fa molt poc. I ja en temps de l’alcalde Farrés les coses van anar canviant: “ara sí que paguem dietes, ara no, i les passem als fons municipals en lloc de passar-les a les butxaques dels regidors”.

Sovint, casos com aquest no són cap delicte. Però sí que gairebé mai són ètics. Ningú plantejarà problemes a un diputat de la Vall d’Aran perquè presenti tiquets d’hotel i de quilometratge per venir al Parlament de Catalunya cada setmana. Però que ho faci un diputat de Cornellà, ja no encaixa tant. De totes maneres, una alcaldessa, un diputat estatal o autonòmic han de fer molts viatges, dinars, sopars i inclús nits fora de casa si volen fer bé la seva feina. Seria injust que ho haguessin de pagar sempre de la seva butxaca. Però no és acceptable que hi hagi diputats que cobren dietes per estar empadronats fora de Madrid o Barcelona malgrat tenir-hi un habitatge propi i viure-hi regularment. Com sovint passa, el problema és la manca d’inspecció, de confirmació i de justificació de la necessitat de la despesa coberta en forma de dieta.

Ser càrrec públic comporta obligacions i responsabilitats, raó per la que cal tenir un bon sou i cobertes les despeses obligades pel càrrec. Però això no significa que es pugui fer i desfer per tal d’incrementar els sous de forma encoberta. En moments on tots els polítics estan en dubte -en part amb raó però també injustament-, és quan cal tenir una ètica més fina i acurada.

Avui dia, rar és el cas d’un diputat o senador que, quan plega, passa a viure pitjor o amb ingressos menors”

Comentaris
To Top