Una de les seccions de la Fundació Bosch i Cardellach és la d’Art i Lletres, segons l’estructura que va prendre l’entitat l’any 1951. Al llarg dels temps aquella estructura inicial ha conegut transformacions vàries, però avui dia l’esmentada secció es manté viva i se sent renovada amb l’elecció com a nou coordinador de Marc Batlle, membre veterà de la institució, de la qual en fou director durant el període de 1994 a 2001.
Al llarg de la història han estat responsables de la secció membres il.lustres com Pere Valls, Pere Roca, Antoni Trallero, Josep Torrella i Joan Blanquer, per citar només els qui ja són morts. En succeir-los, Marc Batlle ostenta no sols el seu propi historial en el si de l’entitat, sinó també una personalitat peculiar: es tracta d’un arquitecte en actiu, però un arquitecte que va més enllà de la seva qualitat tècnica; és, a més, un arquitecte que llegeix, que sovint el trobes a la llibreria rastrejant novetats, que està al corrent del que es publica i que, en resum, sap unir el seu ofici amb la seva afició, fusionant doncs tècnica i art amb humanitats, cosa que dóna a la seva nova funció la garantia del rerefons que necessita per augurar-ne un bon èxit.
La fusió d’art i lletres és tan antiga almenys com per atribuir-la al poeta llatí Horaci (segle I a.C.) que a la seva “Art Poètica” ja les comparava: “La poesia és com la pintura”, i així trobem nombrosos exemples al llarg de la història. Si bé és més aviat escassa la quantitat d’escriptors que pinten, és ben abundant la dels pintors que escriuen; entre els primers citaríem, per exemple, el poeta anglès del segle XVIII William Blake, una mena de visionari que il.lustrava amb pintures i gravats els seus poemes profètics; o bé, si mirem a casa nostra, el polifacètic Santiago Rusiñol, que es prodigava en ambdues disciplines amb prou generositat.
En el segon grup abunden els exemples significatius. Entre els artistes del Renaixement són casos paradigmàtics els escrtits de Leonardo o els poemes de Miquel Àngel; si saltem al segle vint, trobem els llibres de Vasili Kandinsky “De l’espiritual en l’art”, de Paul Klee “Teoria de l’art modern”, de Georges Rouault “Sobre l’art i sobre la vida”; si arribem als nostres dies, els tractats d’Antoni Tàpies, les novel.les i el teatre de Joan Vilacasas, els poemes d’Albert Ràfols-Casamada (41 llibres del 1939 al 1999) o els articles de Joan-Pere Viladecans, sense oblidar el pintor i gravador Jaume Pla, autor d’alguns llibres testimonials, i fins i tot d’un títol guanyador del premi Sant Joan – que s’atorga a casa nostra – de l’any 1995: el dietari polèmic “De l’art i de l’artista”.
Per altra banda, trobem també revistes que tracten d’ambdues disciplines, ja des del seu títol, fent explícita la seva dedicació. Entre tants exemples com trobaríem, cal destacar el cas d’una revista quinzenal que es feia a Madrid l’any 1943 que es deia, precisament, “Arte y Letras”. Es tractava d’una revista molt ben informada, oberta a les activitats del país i de l’estranger, que avui sobta pel seu criteri independent si es té en compte l’època en què es publicava. Dirigida per Jesús Sainz Mazpule, que tenia com a subdirector Manuel G. Cerezales (futur marit de Carme Laforet), i amb un aplec de col.laboradors de prestigi , entre els quals figuraven Eugeni d’Ors, Vicente Risco o José Camón Aznar, tractava d’art, música, cinema, teatre, llibres (amb una informació bibliogràfica mantinguda al dia, i fins i tot un consultori bibliogràfic puntual), i incloïa en cada número un conte d’autor nacional o estranger.
Si ens referim ara a casa nostra, cal destacar “Artilletres”, publicada a Castellar del Vallès pel sabadellenc Josep Ramon Recordà a partir del 1986 i avui desapareguda. Realitzada amb un gust refinat, amb paper i tipografia escollits, era fonamentalment una revista de creació literària, en vers i en prosa, i exhalava un aire d’alta bibliofília realment exemplar. Tinc ara mateix a la vista el número 10, del 1990, dedicat en part al pintor de Castellar Lluís Valls Areny que constitueix avui dia un bon record de l’artista.
I no podem oblidar una revista sabadellenca tan representativa com “Quadern de les idees, les arts i les lletres”, fundada per Joan Cuscó l’any 1978 a l’empara d’uns suposats Amics de les Arts i de les Lletres representats per un grafisme ornamental degut al nostre pintor Joan Maurí Espadaler, de tan grata memòria. És una revista exponent dels autors sabadellencs de tota una època.
Marc Batlle, arquitecte i lletraferit, ja té bons referents per la seva nova etapa d’Art i Lletres. Per molts anys
“La fusió d’art i lletres és tan antiga almenys com per atribuir-la al poeta llatí Horaci”
