Tot i que no sóc expert en qüestions ambientals, les dades que arriben per tot arreu crec que ens donen una idea molt clara del perill que plana sobre el nostre planeta. Els últims ens els proporciona l’Atles de la mortalitat i les pèrdues econòmiques provocades per fenòmens meteorològics, climàtics i hidrològics extrems, 1970-2012, publicat per l’Organització Meteorològica Mundial. El capitalisme ha fet del PIB un déu cruel ja que exigeix sacrificar éssers humans.
A l’Atles s’hi mostra que a tot el món s’han produït per aquestes causes un total de 8.835 desastres que han provocat 1.940.000 de morts i pèrdues econòmiques per valor de 2,4 bilions de dòlars. Uns desastres que de vegades han estat tan terribles que un de sol, com el cicló que va assolar Bangla Desh el 1970 o la sequera d’Etiòpia de 1983, ha arribat a provocar 300.000 morts. Però el que sens dubte resulta més dramàtic del que reflecteix l’Atles és la progressió tan impressionant que s’està produint en el nombre total de desastres.
Segons s’indica allà, entre 1971 i 1980 se’n van produir 743; 1.534 del 1981 al 1990; 2.386 del 1991 al 2000; i 3.496 del 2001 al 2010, és a dir, 4,7 vegades més en els últims deu anys que a la dècada dels anys setanta del segle passat. I és molt significatiu també que els desastres hagin augmentat en totes les regions del planeta. A Europa, per exemple, del 1971 al 1980 només es van registrar 60 desastres naturals que van provocar 1.645 morts, mentre que del 2001 al 2010 n’hi ha hagut 577 amb 84 vegades més víctimes mortals, 138.153. És veritat que en altres regions i en general es redueix bastant el nombre de morts provocades per aquestes calamitats, però l’increment registrat en la seva totalitat em sembla que indica clarament que el nostre planeta està cada dia més danyat, potser ja ferit de mort. I, encara que anomenem naturals a tots aquests desastres, en gran part són el resultat de la nostra manera de viure, de produir i d’utilitzar els recursos. Ens hem acostumat a mesurar l’èxit de les economies i l’eficàcia productiva mitjançant el PIB, sense comptabilitzar la despesa o la destrucció que fem dels recursos naturals.
El capitalisme ha fet d’aquest creixement un déu al qual Roger Garaudy qualificava fa anys de cruel ja que exigeix, deia, sacrificar éssers humans. I sabem que també sacrifica i destrueix un planeta que no és de la nostra propietat.
“Mesurem l’èxit de les economies pel PIB, sense comptabilitzar la destrucció dels recursos naturals”
