Cada setmana una mitjana de sis famílies perden el seu habitatge. Una xifra que lluny de disminuir ha crescut durant el primer semestre de l’any. Si abans la causa dels desnonaments era l’impagament de la hipoteca ara s’hi sumen la falta de recursos per pagar els lloguers i els desallotjaments de les famílies que es veuen obligades a ocupar pisos buits. Ni els compromisos polítics ni tampoc les accions dels activistes han aconseguit que les entitats financeres entenguin el «conflicte que suposa que una sola família quedi al carrer», com assenyala la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell.
Tot i que la imatge dels activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) concentrats per impedir un desnonament són menys presents a la premsa la causa no és que s’hagin aturat els desallotjaments.
Ben al contrari, la PAHC denuncia un increment de famílies que perden el seu pis. La raó és que «gran part dels desnonaments que detectem des de la PAHC són aturats abans de la seva execució gràcies a la nostra tasca de pressió i mobilitzacions». Un fet que impedeix que la gravetat del problema arribi al conjunt de la societat perquè «actuem de paravent d’aquest conflicte social». Però cada setmana una mitjana de sis famílies sabadellenques es veuen al carrer, com explica el portaveu de la plataforma, Albert Jiménez, i no «tots passen per la PAHC la qual cosa els invisibilitza». El lema que presideix en aquests moments les accions del col·lectiu «Stop Desnonaments» és tan vigent com a l’inici de la crisi malgrat que en aquests moments els objectius van més allà. 
