La irrupció dels ordinadors, posteriorment la dels telèfons mòbils, en l’aspecte tecnològic, i la caiguda del “mur de Berlín”, amb el consegüent desmembrament del món soviètic i la “alegria” del capitalisme, han anat propiciant la generalització d’un cada vegada més estès “buit “ideològic.
L’ètica s’ha anat esvaint, donant pas a un sentiment de corrupció quasi generalitzat, on tot s’hi val si ho faig jo i, està clar, és dolent si és el contrari qui fa el mateix.
Aquest buit ens ha anat conduint a l’oblidat “pensament únic” i a uns bruscos canvis en els costums que obren pas a la mediocritat, a la demagògia, a menystenir l’esforç, el treball i la constància. Tornem al clàssic romà “Panem et circenses”, amb la col·laboració del “tonto útil”.
El ciutadà, perplex, no entén aquest retrocés, quan la tecnologia li permet accedir a pràcticament tot (també permet que el controlin i que, així, la seva vida sigui cada vegada menys personal i només coneguda per ell).
El diner, que des de principis dels anys setanta era paper sense el suport clàssic, va passar a ser plàstic, possiblement desapareixerà, substituït per un telèfon mòbil que ara serveix també per escriure, per votar, per participar en discussions. I ara també per pagar (els diners són dígits que es mouen d’un nombre-entitat / persona a un altre).
Tot això contribueix al fet que les diferències entre països pobres i països rics augmentin, que assistim gairebé impassibles a l’allau d’emigrants que vénen buscant les nostres engrunes, sabent que molts d’ells moriran en l’intent. Els occidentals ho veiem com una cosa aliena i ens espanta més el que diuen que succeirà amb el nostre planeta d’aquí a uns anys, per la qual cosa prenem mesures que en gran part afavoreixen uns quants i no solucionen res.
No ens adonem que la misèria de la qual fugen forma part del nostre món i que la seva fugida contribueix a que el planeta canviï, com acaba de dir el papa Francisco.
És tal el vertigen que difícilment assimilem els esdeveniments. El anys que portem de segle XXI són suficients per veure que les idees, la tecnologia i la forma de vida no tenen res a veure amb el que succeïa fa 40 anys. Penso que molts es confonen i pensen que la revolució francesa de 1789 i el maig del 68 o la “primavera de Praga” del mateix any pertanyen a una mateixa època.
“Les idees, la tecnologia i la forma de vida no tenen res a veure amb el que succeïa fa 40 anys”
