Existeix una llei no escrita que diu que als governs cal donar-los-hi 100 dies de coll abans no ens posem a fer valoracions i a criticar. Les eleccions es van celebrar el 24 de maig de 2015 i el nou alcalde va prendre possessió el dia 13 de juny. Per tant fa 100 dies de govern.
La primera sorpresa és que, després del cas mercuri i perdent vuit regidors, el PSC guanyés les eleccions. O dit d’altra manera cap partit de l’oposició va arravatar al PSC el primer lloc de la llista. No crec que s’hagi reflexionat convenientment sobre aquesta qüestió.
Ja és rar que el que quedi primer en unes eleccions no tingui l’alcaldia. Hi ha una clara raó, l’efecte del cas mercuri. Ara bé tampoc no tenim d’alcalde el cap de llista de la segona força política local, Joan Berlanga d’UxC. Encara és més estrany. L’alcalde és el que va quedar tercer a les eleccions: Juli Fernández d’ERC.
Tenim fins avui un govern amb el partit que va quedar tercer amb el que va quedar quart (Crida). Rar, rar. Sabadell és, per carambola, la ciutat més important de Catalunya governada per ERC. Juli Fernandez, és doncs el quart alcalde de la democràcia. El primer sorprès deu ser ell i a més el tindrem durant quatre anys. No hi haurà ningú que aconsegueixi 14 vots en un ple fins al final de la legislatura.
Moltes, massa sorpreses. Tothom està descol·locat. Uns perquè manen i altres perquè no manen.
Quins són els reptes del govern? En primer lloc fer un govern ampli. Sóc dels que pensa, segurament dec ser l’únic sabadellenc a pensar d’aquesta manera, que 27 regidors per aquesta ciutat són pocs. I que vuit regidors al govern, és una bona decisió si hom el que vol és acabar trinxant la vida de vuit ciutadans. A més, a banda de Maties Serracant, cap d’ells té experiència de govern municipal, és a dir, desconeixen una estructura municipal molt complexa i una ciutat molt complexa. Fins i tot 14 regidors són pocs.
Sembla que l’argument d’UxC per no incorporar-se al govern és que calia esperar les eleccions al Parlament. Crec que és un argument molt poc consistent. Fins i tot es proclama la independència de Catalunya ja a Catalunya hi haurà tants pactes municipals estranys com fins ara. Hi ha pobles governats per ERC amb el PP, n’hi ha de IC amb CDC, etc. A més per aquest argument tan estrany, per què no esperar al gener un cop s’hagin celebrat les eleccions espanyoles?
Crec que cal anteposar l’interès de Sabadell per sobre que qualsevol altra consideració. Cal incorporar també a GS per tal de donar estabilitat. A més, caldria pensar seriosament a incorporar al govern o el més proper possible a la governació de la ciutat a CDC. De cara a fer de pont amb el futur govern de la plaça Sant Jaume és essencial. Existeixen grans temes de ciutat que per solucionar-los es necessita el concurs del govern de la Generalitat. En parlarem un altre dia.
Als primers dies, el govern va fer gestos com si hi encara hi hagués campanya electoral o com si encara estiguessin a l’oposició. No cal que generin notícies, sinó que governin. Que ningú tingui pressa, els valorarem d’aquí quatre anys. Cal a més que en el més curt temps possible facin tots els cessaments i nomenaments necessaris. Tenim una maquinària municipal a l’expectativa. Cal que s’acabin les provisionalitats.
Potser el principal èxit aconseguit és per absència. Ara ja no manen els que ho feien abans. No sé si els actors polítics sabadellencs al govern o amb expectatives de ser-hi son prou conscients que tenen una molt gran responsabilitat. Per una banda davant la ciutadania, les expectatives d’un canvi radical s’hauran de notar en forma d’obra de govern; per altra banda, cal que sentin el pes de la responsabilitat davant el futur de la ideologia que representen. Per les estacions de tren de Sabadell s’ha estacionat un TGV, si el deixen escapar ara, fins d’aquí una generació no hi haurà segona oportunitat.
Tinc la sensació que per la magnitud del canvi hauríem de donar 200 dies de marge.
“Caldria pensar seriosament a incorporar al govern o el més proper possible a la governació de la ciutat a Convergència”.
