El passat 31 de juliol, la família d’una veïna de Sabadell denunciava la seva desaparició, donat que la dona havia anat a Utrecht (Holanda) a veure els seus fills, que estaven amb la seva exparella. La dona, originària de la República Dominicana, feia 15 anys que vivia a Sabadell i ell 2013 ja havia denunciat el segrest dels fills per part de la seva exparella. També havia interposat denúncia contra aquest, a Holanda, per maltractaments. La dona va aparèixer assassinada 20 dies més tard.
El consistori de Sabadell, de seguida que s’assabentà de la desaparició, va activar el protocol per tal de donar suport i facilitar tots els recursos disponibles a la dona i a la seva família. Ara bé, l’equip de govern vam detectar una sèrie d’actuacions amb les que no comptàvem.
Quan la família de la dona es va dirigir al consolat espanyol a Holanda, aquest els traslladà que no podia fer res perquè no tenien constància que la dona tingués la nacionalitat espanyola. De fet, no va ser fins que la notícia va començar a aparèixer als mitjans de comunicació, una setmana més tard, i des del municipi es va començar a pressionar, que el Cònsol no va començar a moure fitxa. Primer escàndol. Com veiem encara queden restes de l’estat feixista en el que vam viure durant la dictadura: si una dona desapareguda, amb probabilitats de ser assassinada per la seva exparella, no té la nacionalitat espanyola, no té dret a rebre l’ajuda del consolat espanyol. Aquest ni tan sols va fer la recerca de quina nacionalitat té ni deriva a la família a l’òrgan corresponent, tot i que finalment va resultar que sí tenia la nacionalitat espanyola. El consolat espanyol va demanar a l’Ajuntament tot tipus d’informació amb caràcter urgent (documents del registre civil, informes dels Mossos d’Esquadra, informes del Centre d’Atenció a la Dona, etc) i en unes poques hores aquesta ja estava recopilada i s’havia fet arribar al cònsol espanyola, però aleshores ja havia acabat la seva jornada laboral i ens van comunicar que s’ho mirarien a l’endemà. Paral·lelament, les relacions i converses de l’Ajuntament de Sabadell amb el consolat de la República Dominicana a Holanda van ser fluides i permanents des del primer moment.
Pot semblar que no tinguin importància les actituds i la passivitat observada dels poders públics espanyols, però si busquem explicacions als fets que van succeir, podem detectar els veritables motius:
Ser una dona víctima de violència de gènere. Aquest assassinat es va sumar als 64 feminicidis succeïts a l’Estat Espanyol durant el 2015. Tot i aquest extermini, sembla que aquest tema no té tanta transcendència ni importància pel govern de l’Estat com ara el terrorisme o la delinqüència.
Sospites de no tenir nacionalitat espanyola. En la línia de les polítiques d’immigració i estrangeria que s’han aprovat els últims anys, les persones que no tenen nacionalitat espanyola es troben situades en un rang inferior, parlem de discriminació (per orígen)?
Ser de classe treballadora. Els mitjans de comunicació em preguntaven de què treballava la dona. Evidentment és significatiu que la dona era treballadora de la llar i no era directora de cap entitat bancària, ni diputada del parlament. Un indici més de la importància que li dóna el govern de l’estat espanyol a les persones de segona o de tercera. Evidentment, no són tan prioritàries les de classe treballadora.
La pregunta que em vaig fer en aquell moment va ser: “Quina reacció hauria tingut el consolat espanyol d’Holanda i el govern de l’estat espanyol si la dona hagués estat d’origen català i directora del BBVA, o, és més, si en comptes d’una dona, hagués estat el director d’Endesa, un home, el que hagués desaparegut?”
Em venen al cap diversos sentiments per valorar la resposta: vergonya, tristesa, ràbia… Feminicidi amb complicitat i permissivitat dels poders públics. Violència institucional. Els poders públics són col·laboradors necessaris del sistema patriarcal en el que vivim. Amagar aquesta realitat només pot voler dir una cosa: que la voluntat política de l’estat és perpetuar el sistema patriarcal existent. Un sistema que oprimeix i sotmet les dones perquè estiguin al servei del poder, ja sigui el de la seva exparella o el del govern de l’estat espanyol. Podem permetre aquesta col·laboració?
“Els poders públics són col·laboradors necessaris del sistema patriarcal en el que vivim
