Opinió

El gran nyap de l’Avinguda Tarradellas

Crec que hi ha una conspiració per tal que els sabadellencs desapareixem el proper estiu víctimes de les insolacions. L’estat en què ha quedat l’avinguda Terradellas és del mateix estil que el del passeig de la plaça Major. L’avinguda Terradellas és un nyap, de fet era molt millor, mil vegades millor, abans que comencessin les obres. Si una avantatge tenia aquella avinguda era que els arbres a banda i banda aconseguien amagar la lletjor de les façanes especialment de la banda nord.
Fa temps que en aquest sector de la ciutat han acabat les obres en superfície. Com és, doncs,  que no s’han plantat arbres si fa molt de temps que aquests espai en superfície està acabat? Els arbres ja començarien a fer un mica de goig. Si no ho planten als propers mesos, ens haurem d’esperar un altre any. Almenys que als parterres hi plantin alguna cosa i als escorcells pujant a mà esquerra els omplin d’algun arbre que es desenvolupi molt i ràpid. Per què hi ha tants urbanistes que tenen mania a plantar arbres? És un gran misteri. L’avinguda fa pena. Només queda un pobre arbre massa podat al pati de l’antiga escola bressol Heura.

No sé per quin estrany encanteri algú va decidir posar a sota l’avinguda un pàrquing, que no feia cap falta. Al fer-ho es va col·lapsar tot l’espai disponible i ara segurament és impossible posar arbrat enlloc. La paradoxa és que estic segur que aquest pàrquing seguirà la sort de tants d’altres i romandrà buit. Per què construïm pàrquings com els del Centre quan sabem que no hi vol aparcar ningú? I posats a construir-los, per què els fan tant ajustats a les façanes de tal forma que després no hi cap ni una renglera d’arbres? Són misteris del nou déu de les societats modernes: el cotxe. O sigui que a canvi de tenir un pàrquing buit als propers quinze anys, no tindrem arbres i ens fregirem.
Són les paradoxes de la modernitat, fem obres i al final deixem les coses pitjor de com les hem trobat. A partir d’ara cada vegada que algú ens vingui amb algun projecte, el que hem de preguntar és: quan s’acabi tot quedarà millor que ara? En cas contrari els direm als urbanistes, polítics i constructors: millor ho deixem com està i a més, ens estalviem els diners.

Proposo un concurs d’idees ciutadanes, de com intentar remeiar el desastre comès. I si s’encarrega un projecte de posar-hi arbres a tot arreu on sigui possible? Caldria estudiar la possibilitat d’omplir una filera d’aparcaments com un gran test on plantar arbres. Proposo també fer un monument on constin els noms dels arquitectes, urbanistes i constructors responsables dels nyaps, de tal manera que pels segles dels segles tothom que passi per allà, es pugui recordar dels seus ancestres. Abans els arquitectes firmaven les obres, ara tots s’amaguen. No m’estranya gens.

Publicitat

A Sant Adrià hi ha un monument de Joan Brossa a José Maria de Porcioles, es tracta del seu cap posat en una cadira. És una idea. D’aquesta forma en el futur quan algú pretengui fer alguna obra a Sabadell sabrà que s’haurà de lluir i que no ens pot tractar com si fóssim un refotut poble d’una refotuda colònia.

El nyap esta fet, caldrà fer tot el possible per dissimular-lo. I de cara al futur caldrà mirar-nos amb lupa com queden els espais després de fer-hi una obra. (@jordi_serrano)

“Per què hi ha tants urbanistes que tenen mania a plantar arbres?

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top