Opinió

I l’espera continua…

El número dos d’ERC a les eleccions espanyoles del 20D, Joan Tardà, piulava diumenge passat amb aquestes paraules: “D’acord, CUP. Com en el joc de l’oca, envieu la majoria social a la casella de sortida perquè heu renunciat, en el fons, a guanyar”. La piulada veia la llum coincidint amb la finalització de l’Assemblea que militants i simpatitzants de la CUP havien fet a Manresa i que va acabar amb una votació indicativa en la que els cupaires havien d’opinar sobre els quatre escenaris que des del secretariat de la formació política se’ls proposaven. La majoria dels assembleistes es pronunciaren a favor de continuar les negociacions amb JxS però, això sí, mantenint-se ferms en contra d’investir amb els vots de la CUP a Artur Mas. La piulada de Tardà, pot ser interpretada com es vulgui, segons el punt d’observació de cadascú; però no es pot negar que conté una de les moltes claus de volta que expliquen allò que ha estat passant en les tenses i dilatades sessions negociadores entre JxS i la CUP que, des del primer moment, han estat marcades per la línia vermella que els cupaires van traçar ja abans del 27S, al considerar que Artur Mas era un polític ‘cremat’ que se’l identifica “amb les retallades i amb la corrupció”.

La nit del 27S, quan des de JxS es mostrava satisfacció per la victòria assolida, ja hi va haver  qui no amagava la temença que amb els resultats que s’havien donat, seria complicat fer-se com a mínim amb els dos vots parlamentaris que mancaven per aconseguir una majoria simple suficient que, encara que fos en segona votació, servissin per investir Mas. S’imposava, doncs, que des de JxS es fes tot el possible per convèncer la CUP d’un canvi de posicionament. El primer gest que en aquest sentit es va fer, va poder-se constatar en la presentació i aprovació pel Parlament de Catalunya de la declaració d’inici del camí que en 18 mesos havia de conduir a la desconnexió de Catalunya de la resta d’Espanya; declaració que fou aprovada per la majoria absoluta de la cambra, unes hores abans d’iniciar-se la sessió d’investidura.
No obstant i això, la declaració no només no va aconseguir un dels objectius que JxS perseguia, sinó que ha acabat per introduir un element de preocupació en relació al progrés del ‘procés’, dins i fora del país. El debat va concloure sense la investidura de Mas i amb aquell ‘no tranquil’ que Antonio Baños va adreçar al candidat i que fou interpretat a conveniència. Pels uns es tractava simplement d’un ‘no tranquil’ possibilista; pels altres d’un ’no, tranquil!’ definitiu. Tot depenia de si es col·locava o no una coma entre el ‘no’ i el ‘tranquil’. Però JxS no desesperava i els negociadors, ara amb la intervenció directa d’Artur Mas, tornaven a moure fitxa i posaven imaginació per dibuixar escenaris que satisfessin les ànsies de la CUP o que, com a mínim, permetessin arrencar els dos vots que a Mas li feien falta per acarar un nou debat d’investidura i evitar noves eleccions.

Al finalitzar l’assemblea de diumenge a Manresa, el diputat de la CUP Benet Salellas assegurava que la seva formació estava disposada a continuar les negociacions amb JxS “fins que se’ns posi sobre la taula un pla de xoc, un procés de ruptura, un procés constituent i una presidència que no recaigui en Mas”. Es pot dir més alt, però segur que no es pot dir d’una manera més clara on rauen els desencontres.

En aquest context, els cupaires anunciaven dimarts la celebració d’una una nova assemblea –en aquest cas decisòria– el dia 27 de desembre, en la que fixarien la seva posició final en funció de la proposta que des de JxS se’ls acabés formulant. Tanmateix, però, seria paradoxal que allò que JxS no ha aconseguit fins ara per la via de la negociació, ho acabés aconseguint el 27D en funció dels resultats que de les eleccions se’n derivin. Viure per a veure! ([email protected]​)
“Seria paradoxal que allò que JxS no ha aconseguit per la via de la negociació, ho aconseguís el 27D en funció dels resultats de les eleccions”

Comentaris
To Top