El diumenge 20 tindrem novament eleccions generals. Serà la 12ª vegada en que podrem triar qui governa Espanya. Es diu que són les eleccions més disputades de la història, però no és cert. Al 1979 s’anunciava una victòria socialista, però va a tornar a guanyar la UCD de Suárez. Al 1993 tothom donava per guanyador el PP d’Aznar però el PSOE de Felipe González va sobreviure. I l’any 2004 es creia que el PP, ja amb Rajoy de candidat, guanyaria tot i que perdent la majoria absoluta, però va guanyar el PSOE de ZP. La pèssima gestió del govern del PP de l’atemptat de Madrid del 11-M hi va tenir molt a veure en aquells resultats.
Ara, però, són unes eleccions generals molt diferents a les onze eleccions anteriors. Abans l’única incògnita consistia en si guanyaria el PP o el PSOE. Ara, amb l’aparició de dues alternatives a la dreta -Ciutadans- i a l’esquerra -Podemos-, tot ha canviat. Passi el que passi, definitivament el bipartidisme espanyol canviarà cap a un model pluripartidista. I possiblement serà més difícil configurar un govern i governar.
De cara a aquestes eleccions hi ha certeses i incògnites. La principal certesa és que el PP perdrà la majoria absoluta. Però el nombre d’incògnites és enorme. No està massa clar quin partit serà el més votat. Tot sembla indicar que seria el PP, però no es pot descartar una sorpresa. Però hi ha més persones indecises que mai -entre el 31% i el 40% segons diversos estudis i enquestes-, a poques setmanes i dies de les eleccions. I tampoc es posen d’acord els experts en si la campanya electoral i els debats televisats ajudaran o no a que les persones indecises acabin optant per votar a uns o a d’altres. Ni tant sols a Catalunya tenim la més mínima idea dels possibles resultats electorals.
El PP, vist el seu candidat, ha optat pel perfil baix. Millor callar i no empitjorar les coses, que parlar i ser la riota del país. Són conscients que perden la majoria absoluta però donen per fet que guanyaran. Saben que un pacte amb Ciutadans és difícil, i que pactar amb el PSOE seria el suïcidi socialista definitiu. Aleshores, apostarien per governar sense majoria absoluta, com feia Suárez amb la UCD.
Ciutadans ha pujat molt, recollint pel camí tot el vot perdut pel PP, rascletant també una mica de vot socialista. Però tot indica que ja no poden créixer més, almenys durant la campanya, perquè les indefinicions es paguen. També paguen la presència de candidates i candidats molt fluixos, fet lògic en un nou partit, amb gent sense experiència. Aspiren a ser la primera força i a governar amb el suport de PP o de PSOE, presentant-se enmig i equidistants de tots dos partits.
El PSOE va camí de batre rècords, però negatius. A tots els estudis i enquestes li auguren uns resultats espantosos. I pel que sembla, només podrien governar si acceptessin fer-ho amb el PP. A més, el seu candidat, Pedro Sánchez, es comença a veure com un xai enviat a l’escorxador pels qui manen al PSOE, perquè ningú volia immolar-se en aquestes eleccions generals. Compte, doncs, a les batusses que tindran després de les eleccions, amb una Susana Díaz que vol dirigir el PSOE, però de forma unipersonal. No vol que ningú li dicti el que ha de fer.
Podemos s’emporta 3’5 milions de vots dels que va perdre el PSOE al 2011. També s’enduu un milió més de vots provinents d’IU. A poc que prengui més vots al PSOE, pot superar-lo en vots. Si bé les seves errades i algunes campanyes en contra seu han rebaixat les seves possibilitats, estan fent molt bones precampanya i campanya electorals.
A Catalunya, destaca novament la diferenciació entre ERC i CDC (ara Democràcia i Llibertat). No està massa clar què pot passar, però hi ha elements interessants. Sembla que Duran Lleida i Unió Democràtica desapareixeran del Congrés. I En Comú-Podem (coalició entre ICV, EUiA i Podemos) podria guanyar perquè són els únics que aposten pel referèndum d’autodeterminació, enduent-se vots independentistes moderats i federalistes, que no tenen cap altra representació.
*Músic i comentarista polític
“Passi el que passi, el bipartidisme espanyol canviarà cap a un model pluripartidista”
