Aquests dies es celebren els 50 anys de la creació d’El Cau, antecedent d’una de les entitats amb més tradició de la ciutat: la Llar del Vent. Aquesta entitat és important a la ciutat però m’atreviria a dir que és molt important pel que fa a la història del lleure infantil i juvenil de Catalunya. És paral·lela a la creació ludoteca Margarida Bedós, la primera ludoteca de la història de Catalunya.
En els anys cinquanta i seixanta existien a la ciutat i en general a Catalunya, agrupaments escoltes. No hi havia esplais, aquest és un invent català i més modern. L’escoltisme es una creació de Baden Powell al famós campament de Brownsea prop de la illa de Wight de l’any 1907. Aquest militar anglès va tenir una idea potent: l’educació en la natura. Catalunya no en va estar la marge i l’escoltisme es va iniciar l’any 1912. Tot i que podríem trobar-hi antecedents a la pròpia ciutat amb Odón de Buen i Francesc Ferrer i Guàrdia. A la II República coexistien dues branques de l’escoltisme, un escoltisme laic i un escoltisme catòlic, capitanejats per Batista i Roca per una banda i per mossèn Batlle per l’altra. El franquisme va provocar el quasi monopoli de l’escoltisme catòlic en la represa als anys cinquanta. A més els moviment escolta va quedar congelat en el temps, no va tenir capacitat d’evolucionar i va quedar reduït a una barreja de militarisme de Baden Powell i al militarisme com a eina pedagògica proposat per Raimon i Alexandre Galí. Sorprenent però real.
L’escoltisme era bàsicament masculí -hi havia però escoltisme de noies molt minoritari- i amb cap ganes de ser coeducactiu. A més d’aquesta mena d’amalgama de nacionalcatolicisme franquista i nacionalcatolicisme català, s’hi afegia el fet que només acollien fills de la burgesia benestant catalana.
Tot d’una un grup de persones avançades al seu moment, en el cas de Sabadell encapçalades per Joan Franquesa van tenir una bona pensada. El mateix Franquesa ho explicà: “es plantejà crear un grup escolta però es desistí ja que aquest “és molt elitista i no lliga amb la realitat del barri”. Es va crear doncs “El Cau” -antecedent de l’actual Llar del Vent-, amb el nom genèric d’un local d’un l’agrupament escolta, però sense uniformes, sense promeses, amb coeducació des del primer moment i el que encara és més important ho van fer en barris de gent treballadora que venien de la immigració. Quantes innovacions en un sol projecte al barri de la Concòrdia! Amb la creació del Cau van fer avançar l’escoltisme 50 anys. Des del punt de vista religiós, a més, els esplais tenien l’avantatge d’estar apadrinats, en molts casos, per capellans obrers compromesos amb diversos graus de marxisme. Poca broma! Així doncs els nous grups d’esplai els podríem considerar un nou i modern escoltisme popular. I es van anar estenent per tota la ciutat, especialment als barris populars i per tot el país.
La batalla entre escoltisme i esplai la va guanyar de llarg l’esplai. El podríem definir també com un escoltisme una mica llibertari, de fet seguint la primera versió de l’escoltisme del pacifista progressista Ernest Thompson Seton abans que Baden Powel l’encotillés. La Llar del vent ocupa des de 1981 els barracons construïts per a l’escola Font Rosella. Heu vist les rajoles? Semblen de tres segles enrere. Els mobles dignes d’un museu. És correcte demostrar i educar en l’austeritat, però convindria fer un cop de cap. Potser el 50 aniversari seria el moment per fer justícia i que l’Ajuntament s’encarregués de fer un edifici nou, al mateix lloc i que reemplaci els barracons del bosc de la Concòrdia i dotar-lo de mobles del segle XXI.
” Amb la creació del Cau van fer avançar l’escoltisme 50 anys”
