35 desnonaments al dia a Catalunya <-> 10.000 pisos buits a la ciutat.
140.000 milions d’euros pel rescat de la banca <-> 20.000 milions en retallades a sanitat, educació i dependència.
10.000 milions de beneficis pels grans bancs en un any <-> 570.000 llars a Catalunya en risc d’exclusió social.
Amb aquestes dades, des de la Crida per Sabadell volem ressaltar la realitat present, totalment injusta. S’ha rescatat els bancs amb diners públics en el que ha estat una de les operacions de socialització de pèrdues del sector privat més gran de la història, amb el corresponent increment del deute públic. I mentre els efectes de la crisi econòmica segueixen esclafant pesadament la joventut i la classe treballadora, els bancs ja tornen a exhibir grans beneficis, com es desprèn de les dades. Semblen llunyanes aquelles declaracions de Sarkozy i Obama en què parlaven de “refundar el capitalisme”, quan va esclatar la crisi econòmica a nivell internacional el 2008.
Tot sovint, diferents veus expressen la necessitat de frenar les tendències “nocives” del capitalisme: la tendència a prolongar i intensificar les jornades laborals en detriment d’una vida digna, a baixar els nivells de vida, la destrucció del medi ambient, la desigualtat, la crisi i l’atur… Però, no són aquestes tendències intrínseques al capital? I si és així, és possible la reforma del capitalisme? És possible un capitalisme just?
I en fer-nos aquestes preguntes, no es tracta de negar la necessitat de les reformes en el sentit de posar límits, confrontar, guanyar-li la partida al capital en diferents aspectes i temàtiques concretes. A un capital que, com és conegut, no voldria cap més regla que la llei de l’obtenció del màxim benefici. Es tracta de plantejar-nos també si és possible un model global alternatiu. El capitalisme com a sistema, és necessari? Es pot transcendir el capitalisme d’acord amb les necessitats de la gran majoria de la població, la classe treballadora?
La resposta de la socialdemocràcia ja la coneixem: no hi ha alternativa al capitalisme. I, a més, els dirigents de la socialdemocràcia ràpidament s’afanyen a assenyalar l’experiència històrica del “socialisme real” burocratitzat de l’URSS i els països de l’Est, dir que allò ja va fracassar, i negar tota possibilitat de bastir en la pràctica un model diferent i contraposat al capitalisme.
Des de l’Esquerra Anticapitalista tenim el repte de mostrar que sí existeix la possibilitat de negar el capitalisme, que sí que hi ha alternatives.
Podem trencar el monopoli d’una ínfima minoria sobre la producció i la distribució dels béns i serveis necessaris per a la vida?
Pot la classe treballadora associar-se, cooperar i organitzar la producció, constituir una força de treball social, sense haver de passar per la mediació-domini del capital, a través de fórmules d’economia pública, cooperativa, comunitària?
Podem trencar el monopoli de les empreses energètiques? Podem trencar el domini de les grans superfícies comercials i les cadenes de distribució?
Podem aspirar, com ho va imaginar Marx, a una societat cooperativa basada en la propietat comuna dels mitjans de producció? Una societat, que com s’expressa al Manifest Comunista, seria una “associació, en què el lliure desenvolupament de cada persona és la condició per al lliure desenvolupament de totes”.
A la Crida per Sabadell estem treballant en propostes concretes que s’emmarquen en aquestes reflexions teòriques i s’inspiren en experiències que ja s’estan duent a terme en altres llocs. Propostes que volem impulsar i desplegar a través dels grups de sobiranies (sobirania econòmica i productiva, sobirania reproductiva i de cures, sobirania alimentària, sobirania energètica, cultural, educativa, etc.).
“Podem aspirar, com ho va imaginar Marx, a una societat cooperativa basada en la propietat comuna dels mitjans de producció?”
