Un any més, s’acosta la data del 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquest any, però, quan tombem la pàgina del mes de març del calendari institucional de l’Ajuntament, ens hi apareix la Teresa Claramunt; dona, lluitadora i sabadellenca.
La Teresa, que va ser una dirigent anarcosindicalista, escrivia ja l’any 1905 que l’empancipació de les dones no era possible si hi havia explotació. I malauradament, avui, 111 anys després, continua existint l’explotació. Les dones seguim sent doblement explotades; en l’àmbit públic, en el mercat laboral, podem arribar a cobrar un 20% menys que un home per la mateixa feina i, en l’àmbit privat, a les llars, no es reconeix socialment i s’infravalora el treball reproductiu i de cures.
Per tant, doncs, la lluita feminista continua sent absolutament vigent i necessària. És del tot indispensable que les dones ens seguim organitzant per defensar els nostres drets, per lluitar contra el patriarcat i per desafiar l’opressió de gènere. I tenim la sort que moltes dones ja han pensat, reflexionat i dut a terme aquesta lluita al llarg de la història. Això ens permet recollir la seva herència, les seves experiències i els seus encerts.
Les feministes radicals dels anys 70 postulaven que allò personal és polític. I cal que tot allò polític, per tant, situï les persones al centre de tot. I això també representa un repte per a les administracions, cal que des dels ajuntaments generem polítiques i accions que posin el benestar de les persones i el bé comú al centre. Es tracta de canviar la lògica de la vida posant el focus en les persones i les seves necessitats, en comptes dels beneficis econòmics.
Des del municipalisme tenim l’oportunitat de contribuir a generar comunitat i fomentar l’apoderament. El municipi és l’ens més proper a la ciutadania i cal que es doti d’eines i d’espais de participació real. És així com es podrà fer una devolució del poder a la comunitat. Per fer tot això, però, també cal que s’incorpori la perspectiva de gènere de forma transversal en totes les propostes. Al cap i a la fi, es tracta de contribuir en allò que Amaia Pérez Orozco anomena vides que mereixin ser viscudes.
Per tant, doncs, tal com hem anat veient, tenim una genealogia de donasses feministes que han lluitat per la defensa dels drets de les dones i per la igualtat de forma incansable. És evident que sense elles no seríem aquí. La millor forma d’homenatjar-les i dignificar-les és mantenint viva la lluita feminista, perquè avui en dia segueix sent indispensable. I aquesta lluita contra el patriarcat i l’opressió de gènere l’hem de dur a terme cada dia i en tots els àmbits. I és una lluita que cal que liderem i abanderem les dones, però també cal teixir aliances perquè és indispensable que tota la ciutadania se’n senti part.
I, evidentment, no es tracta només de dies internacionals o de dates assenyalades, es tracta de treballar-ho des de la quotidianitat i des de la pràctica diària. Es tracta d’incorporar-ho a cada àmbit de les nostres vides i de les nostres relacions amb l’entorn. Es tracta de practicar-ho des de la transversalitat. Només així podrem seguir avançant cap a una societat més justa i igualitària.
“Cal que s’incorpori la perspectiva de gènere de forma transversal en totes les propostes”
