Quan Sabadell s’ha despertat del malson del bustisme, i en mirar-se al mirall s’ha descobert tan poc atractiva, passada de moda i trista, li ha agafat un atac. La ciutat que abans havia estat tan dinàmica i avançada -també i especialment en l’aspecte artístic i cultural- havia caigut en una grisor i en un estancament francament decebedor en el qual encara ens trobem.
La tasca tossuda d’algunes persones i col·lectius amb prou feines dissimula les dificultats que avui tenen la majoria de ciutadanes i ciutadans per accedir amb normalitat a la cultura. L’oferta d’activitats que trobem a la ciutat és principalment fruit de la voluntat i la dedicació de persones que a títol individual o en grup, des de l’associacionisme o des de l’empresa, tiren endavant programacions i espais que queden reservats a persones que ja disposen de recursos per accedir-hi.
Estarem d’acord que la funció pública no és fer de programadora ni de patrocinadora d’actes culturals, però sí que li correspon vetllar perquè tinguem fàcil accés a l’oci i al coneixement, i segur que si fan aquest esforç -que entenem com la millor inversió que es pot fer- ens estalviarem molts diners en altres capítols dels pressupostos institucionals.
L’administració ha de ser la facilitadora que permeti a les ciutadanes i ciutadans exercir el dret que tenim a la cultura i al lleure, tant si només volem expressar-nos (i en el cas dels i les professionals també viure’n), com si solament volem ser mers espectadores i espectadors. Les institucions públiques tenen l’encàrrec implícit de facilitar a totes les persones (sigui quina sigui la seva edat, sexe o situació) el màxim d’oportunitats i les millors condicions d’accedir a aquest gaudi que en última instància ens condueix a la reflexió crítica i ens empodera, fent-nos més lliures, més sans i sanes (intel·lectualment i física) i amb tota seguretat més feliços i felices.
Des de fa temps, en fòrums de debat independents com la Taula Ciutat i Cultura (que organitza periòdicament el Laboratori Social Metropolità), estem proposant la creació d’un espai (virtual i físic) on tenir fàcil i ràpid accés a tota la informació, i amb la finalitat de facilitar els contactes i les sinergies, optimitzar els recursos, i coordinar -en la mesura del possible- els calendaris i dinamitzar la ciutat.
L’objectiu d’aquesta Taula -des que es va crear el maig del 2015- és el de dotar-nos d’un espai de debat des d’on, més enllà de la queixa on tan sovint s’instal·la el sector, fóssim capaços i capaces de generar propostes i actuacions transformadores d’una realitat que no ens agrada. No és casual, doncs, que moltes de les persones que formem part de la Sobirania Cultural de la Crida per Sabadell haguem ajudat a impulsar aquesta Taula i en formem part activa. En aquest sentit cal dir que estem molt satisfetes i satisfets d’haver contribuït a iniciar un procés de debat i de treball al voltant de dos eixos que -malgrat que els recullen els acords de l’actual Govern municipal- a la Regidoria de Cultura encara no s’hi han posat: la revisió del Mapa Cultural del 1995 (plantejat aleshores com a visió estratègica per portar-nos fins al 2015, i que pràcticament no es va arribar a implementar) i la creació d’una Oficina Tècnica de Suport que nosaltres considerem una eina indispensable i urgent.
Les institucions tenen les seves pròpies dinàmiques però nosaltres no ens quedarem esperant a veure què fan. Tenim davant una gran oportunitat per imaginar com volem que sigui la nostra ciutat, i per això et convidem a sumar-te a aquesta reflexió col·lectiva i a fer feina des d’espais com la Taula, la pròpia sobirania cultural de la Crida per Sabadell o d’altres que es puguin crear, des d’on implicar-te en la construcció d’una nova realitat cultural, educativa i de lleure que ens torni l’orgull perdut de pertànyer a la ciutat on va néixer la Colla de Sabadell, i que ens faci avançar cap a una societat on la cultura sigui a l’abast de tothom.
“L’administració ha de ser la facilitadora que permeti a les ciutadanes i ciutadans exercir el dret que tenim a la cultura i al lleure”
