Un dels millors programes de televisió que mai s’han vist és un que, en canvi, és força desconegut pel gran públic. La gent desconeix la seva existència i els altres mitjans de comunicació el silencien. És potser una de les pitjors injustícies del panorama audiovisual de Catalunya. Em refereixo al programa “Caminant per Catalunya” que produeix Televisió del Ripollès i que emeten en cadena 34 emissores de televisió de la “Xarxa de comunicació local”.
Sabadell som un dels més estranys municipis catalans, feu de Pi i Margall i d’assemblees de la CUP amb resultats inverossímils. És també la ciutat, després de Barcelona, amb el nombre més alt d’independentistes el 9N. En fi a la nostra lletja però atractiva ciutat no tenim cap emissora de televisió pel que he de veure el programa mercès a “Canal Terrassa”. Ja ha de ser molt bo un programa perquè un sabadellenc vegi la tele de… Terrassa! En fi, després de cada visionat, m’he d’anar a confessar. El capellà entén la situació i és molt benigne amb la penitència imposada.
Així doncs sóc un fan empedreït de “Caminant per Catalunya”. Pels que encara no l’hàgiu vist, cal dir que és sensacional. És un programa total, que es fonamenta amb un estructura i relat d’una humilitat i senzillesa que esborrona. Un grup d’excursionistes fan una sortida per algun bell indret de la geografia catalana, no necessàriament per El Ripollès, el veus abreujat, admires les meravelles de la natura, els monuments artístics o arqueològics combinat amb belles imatges i explicacions de caire biològic o històric. A voltes segueixen Senders de Gran Recorregut, altres vegades petits senders desconeguts. No hi fa res. T’enganxa des del primer moment.
El metge em diu que fer excursions sovintejades va bé pel cor, va bé per reduir el colesterol i per mantenir els nivells correctes de sucre en sang. Per tant en podem deduir que així reduïm el consum de medicaments: Metformina, Zarator i els imprescindibles Omeprazol. Alhora que reduïm la despesa dels CAP catalans en consultes mèdiques i en intervencions hospitalàries, que com tothom sap són extraordinàriament cares. Els metges haurien de receptar un determinat nombre de visionats cada setmana.
Crec que caldria reclamar que el Govern de la Generalitat dediqui una mica del temps a donar la importància que aquest programa té per la salut pública. El Departament de Salut hauria d’estar més atent i finançar-lo de l’inici al final.
La gran aportació mundial de Televisió del Ripollès és que les excursions les pots fer… des del sofà! Un gran avenç sensacional de conseqüències insospitades. Ja sé què esteu pensant: que no és el mateix fer l’excursió que veure-ho des del sofà. I això qui us ho pot confirmar científicament? Algú de la UES? M’he informat bé i es veu que dels darrers estudis de psicosomàtica, fets a les universitats americanes diuen que l’efecte sobre el cos és exactament el mateix. I perquè no ho diu ningú? Home, penseu una mica, perquè a la indústria farmacèutica això li arruïnaria el negoci. Aquest article l’hauria d’haver escrit algú de la CUP.
Però hi ha un problema, en alguns territoris catalans la “Xarxa de comunicació local” encara no hi arriba pel que hi ha milions de catalans desatesos i increïblement discriminats. Seria hora que Televisió de Catalunya hi posés remei: ho han d’emetre per TV3 als horaris de màxima audiència. Jo, a més, deixaré de pecar, no caldrà que ho vegi per la televisió terrassenca i la sanitat pública, per fi podrà estalviar.
“A la nostra lletja però atractiva ciutat no tenim cap emissora de televisió pel que he de veure el programa mercès a “Canal Terrassa”.
