Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Salut és “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Aquesta definició, que no ha variat des de 1948, ja inclou la importància del benestar psicològic i emocional d’una persona a l’hora de copsar què és la Salut en totes les seves dimensions.
Parlar de salut mental és fer-ho d’un estat de benestar psicològic i emocional. És el que permet emprar les nostres habilitats mentals, socials i sentimentals per desenvolupar amb èxit interaccions socials quotidianes i el nostre propi projecte de vida autònom. Dit al revés, sense una bona salut mental el nostre raciocini, les nostres emocions i el nostre comportament davant les diferents situacions de la vida es malmeten. Sense una bona salut mental es fa difícil participar en la vida social i desenvolupar-nos personalment.
Tot i que ara fa més de 30 anys de l’inici del Sistema Nacional de Salut i de la reforma psiquiàtrica, malgrat aquest llarg temps transcorregut i els avenços aconseguits, estem molt lluny dels objectius disposats per l’OMS en la seva definició i la seva defensa de la promoció de la salut mental. Per això cada 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, se’ns ofereix la possibilitat de posar en relleu el molt que queda encara per fer en aquest àmbit.
Ens cal, per exemple, continuar reivindicant més presència de professionals, de psicòlegs, en els centres d’atenció primària. O cal també avançar –i molt– en la intervenció precoç i en l’atenció continuada de les persones afectades, per part d’un equip interdisciplinari. Des del 2006 tenim pendents a la ciutat la creació de dues residències de salut mental. Per un altre costat, recentment se’ns ha presentat el Pla de Salut 2016-2020, que és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que desenvolupa la Generalitat, on la salut mental té un marcat reconeixement.
Amb tot, evidentment som lluny encara dels nostres objectius, perquè la salut mental s’ha d’abordar fermament des de tres nivells: el personal (treballant l’autoestima, l’assertivitat, les habilitats socials i les relacions interpersonals de les persones afectades per problemàtiques de salut mental), la social (a partir de la cohesió comunitària i la creació d’estructures de promoció de la salut mental i en llocs de socialització com la feina o els estudis) i la institucional (on cada administració ha de poder garantir la disponibilitat d’una bona atenció en salut mental per a totes les persones).
Aquestes reivindicacions, compartides per amplis sectors professionals, són les que hem dut a terme des del Govern de Transformació. També són l’esperit que guia l’acció de la Regidoria de Salut, des d’on treballem en la direcció d’assolir un sistema sanitari públic, prou finançat amb impostos progressius i gratuït en el punt d’assistència, universal i de qualitat, l’atenció del qual es centri en les persones.
La Regidoria de Salut està compromesa en aquest àmbit, que ha estat històricament deficitari. En aquest sentit, vetllem per afavorir el desplegament adequat del Pla Integral de Salut Mental, participem en iniciatives de sensibilització i lluita contra l’estigma i donem suport a diverses iniciatives d’entitats i institucions locals. I en el marc de les accions competencials hem dissenyat un programa educatiu de capacitació en habilitats socials per a adolescents, del qual actualment s’està fent l’avaluació.
La ciutadania hem d’entendre, més d’hora que tard, espero, que la salut sense benestar psíquic no és salut; que una societat saludable és la que accepta la diversitat. I això és precisament el que estem fent des de la Regidoria de Salut de l’Ajuntament de Sabadell, amb campanyes de conscienciació i sensibilització que interpel·len la ciutadania perquè tinguin més empatia amb les persones amb problemàtiques de salut mental. És quan ens posem en la pell de les altres persones quan podem començar a entendre com ajudar-les.
“Des del 2006 tenim pendents a la ciutat la creació de dues residències de salut mental”
