Ciutat

La millora del Ripoll continua sent l’assignatura pendent de la ciutat

A principis del 2000 els fons europeus van permetre invertir més de 44 milions d’euros en la millora del Ripoll
A principis del 2000 els fons europeus van permetre invertir més de 44 milions d’euros en la millora del Ripoll / LLUÍS FRANCO

– Yolanda Rico –

Malgrat les importants i costoses actuacions que es van fer al Ripoll a finals de la dècada dels 90 i principis del 2000, la crisi econòmica i la manca d’ajuts han obert un parèntesi en la recuperació del riu. La creació d’aquest Parc Fluvial, que apostava per compatibilitzar els usos socials i econòmics respectant els valors naturals i mediambientals de l’espai, continua sent una assignatura pendent. És cert que s’ha avançat en la seva recuperació ecològica però «encara queda molt per fer. No hem de caure en la autocomplaença», adverteix el tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga.a ciutat encara viu d’esquena al riu. Tot i el gran ús social i esportiu que molts ciutadans fan d’aquest espai, per altres el Ripoll continua sent un abocador. El servei de manteniment del rodal i del Ripoll destina mensualment més de 12.000 euros a la neteja d’espais i àrees d’esbarjo, així com a la recollida d’abocaments. El 2015 es van recollir 1.824 m3 de tot tipus de residus. L’àrea d’estada de Sant Vicenç de Jonqueres és, segons l’Ajuntament, la que requereix «un esforç considerable en quant a neteja de l’entorn i barbacoes». També acostumen a fer abocaments sota el pont de Castellar i a prop del de Santa Perpètua. Un tema que malgrat les campanyes de conscienciació ciutadana no s’acaba de resoldre.
No obstant, el tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga, creu que «encara tenim un gran marge de millora».

En aquest sentit, reconeix que la recuperació d’aquest espai va patir una aturada important cap a l’any 2012 quan es va tancar l’aixeta dels ajuts europeus que havien fet possible fins aquell moment bona part de la recuperació del riu, que va absorbir més de 44 milions d’euros.

Ara Berlanga diu que s’avançarà en la millora amb les actuacions previstes pel seu departament i que es centren en l’ordenació de les hortes. «Volem que es passi a disposar d’horta professional i d’ús social la qual cosa permetrà avançar en la sobirania alimentària i el consum de proximitat».

Al marge d’aquesta actuació, la recuperació ecològica del Ripoll difícilment pot avançar si l’Ajuntament no disposa de fons que facin possibles les inversions que es necessiten. «En aquests moments la recuperació del riu ja està feta perquè hem aconseguit evitar els abocaments de substàncies contaminants i podem garantir que cap indústria aboca al riu». En aquest sentit, explica que «la presència de macroinvertebrats ens indiquen que hi ha hagut una recuperació però aquesta ara es troba estable perquè no podem avançar en aquest sentit». Això s’explica per la dificultat que hi ha per millorar la qualitat de l’aigua. Un exemple que cita és la necessitat d’invertir en la depuradora per introduir nous tractaments que ho facin possible.

Comentaris
To Top