En el darrer article començàvem a donar dades d’audiència. Una de les afirmacions que es fan de Ràdio Sabadell (RS) és que no l’escolten els joves. Anem a veure-ho. Tots els grups d’edat, excepte dels joves, escolten la ràdio al voltant del 25%. És en part veritat. Però alerta, com també diu l’estudi del GESOP, encarregat per l’actual govern local, és un fenomen no de Ràdio Sabadell sinó de Catalunya. Els joves estan enganxats a les maquinetes. Què hi farem! Però tampoc podem fer el ximple, fer una ràdio per un sector de la població que no ens escoltarà i deixar de banda els que efectivament sí que ens escolten. Per districtes l’audiència està molt ben repartida.
El tema dels horaris és més complex, el problema és la mena de franges que pregunten en l’enquesta: hi ha franges de 4, de 3 i de 2 hores! Es fa difícil arribar a conclusions clares. Cal pensar que, a més, les preguntes mal formulades abonen respostes equívoques. Seria massa llarg d’explicar però fer un programa de 7 a 10, com es fa ara, és un error producte d’una mala interpretació de l’estudi, s’hauria de fer de 8 a 12 com abans. Les hores de màxima audiència eren de 18 a 21 hores i són les hores on fonamentalment s’han liquidat els programes. Per exemple, es pregunta per conceptes genèrics, “música” i “futbol” al mateix temps que per noms de programes. De totes formes ‘A bona hora’ estava molt ben situat i ‘Tarda de ‘, també. Per què es van liquidar programes que eren escoltats? Per últim, per no fer-me pesat amb les dades, la valoració com a servei públic de la ràdio local és d’un 7,3%. Vol dir alguna cosa.
Quan a l’enquesta es pregunta “Aspectes de millora” òbviament la gent es despista. Als enquestats no se’ls pot preguntar allò que no saben. Veure “Usos i abusos de les enquestes. Vells deliris fascinen la raó” de Salvador Cardús.
En resum la ràdio l’escolten entre 4.000 i 40.000 persones i és molt ben valorada. És el mitjà de comunicació més important de la ciutat, juntament amb el Diari de Sabadell.
RS ha estat i és una enorme escola de periodistes.
N’ha sortit Laura Rosel, editora de l’informatiu de més audiència a Catalunya el 14,15 de RAC1, Ricard Ustrell de “El suplement” de Catalunya Ràdio, Ester Muñoz, que va ser la primera productora del programa “a Bona hora”, que aconseguia posar en antena a consellers de la Generalitat i primeres espases polítiques catalanes, ara a “Tot és Possible” de RAC1 i, Aleix Parisé “El Barça juga a RAC1” i “Tu diràs” del cap de setmana, Jordi Cartañà primer conductor del programa “A bona hora” ara a la Cadena SER, Xavier Bundó de “Via lliure” de RAC1, Xavi Pardo, redactor Informatius RAC1, i Xavi Sala, redactor El Món.
Molts d’ells han protestat a la xarxa pel que està passant a la ràdio on van començar. Ricard Ustrell, per exemple, ha escrit: “El meu pare a la ràdio es diu Manolo Guerrero” o “Les explicacions que ha donat fins ara no només han insultat el Manolo Guerrero sinó directament a tots aquells que hem après a fer ràdio amb Ràdio Sabadell.”
A la ràdio, a més, hi ha hagut un voluntariat bestial, hi ha passat gent molt diversa, desenes i desenes de persones, -potser cent-cinquanta?- que sense cobrar, hem mantingut col·laboracions setmanals durant anys.
També corre el rumor que igual es vol liquidar la ràdio per fer una tele. Sense saber-ne els fonaments, crec que és impossible que en l’actual mandat es puguin fer les inversions necessàries a tal fi, ja que seria molt qüestionable atenent que el govern ha dit que hi ha altres prioritats socials. A més la major part d’emissores locals de televisió estan en una crisi paorosa.
“També corre el rumor que igual es vol liquidar la ràdio per fer una tele”
