Aquesta setmana està tenint lloc el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9 de novembre de 2014. Molts comentaris prou diversos s’estan escoltant i llegint aquests dies. Un dels més repetits situa Artur Mas amb Lluís Companys com els dos únics presidents de la Generalitat jutjats. Lluís Companys va passar per la presó diverses vegades i fou detingut encara més vegades. De fet, comparar Artur Mas amb Lluís Companys és completament injust. A continuació s’expliquen les raons.
La carrera política d’Artur Mas es redueix a Convergència Democràtica de Catalunya, on va començar a militar l’any 1982, amb 26 anys. Des que va llicenciar-se en Econòmiques i Empresarials només va treballar 3 anys a l’empresa privada. Al 1982 comença a treballar a la Generalitat, no deixant l’àmbit públic fins fa poc més d’un any. Es va fer independentista per oportunisme, després de la Diada de 2012.
Lluís Companys va llicenciar-se en Dret. Però amb només 18 anys ja va fundar l’Associació Escolar Republicana. Companys va passar per molts dels partits republicans fundats a Catalunya, participant en la creació d’alguns d’ells. Finalment, fou el principal factòtum de la fundació d’ERC al 1931. Companys no va parar de tenir activitat política mentre era estudiant. En llicenciar-se, es va dedicar a la defensa de líders sindicals i treballadors. Alhora, col·laborava activament amb diversos diaris republicans i federalistes. No era independentista, sinó republicà federal.
Artur Mas va ser 8 anys regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Estant a l’oposició, no se li coneixen iniciatives reeixides. Per contra, Lluís Companys, regidor a Barcelona només 3 anys, va destacar per assolir -des de l’oposició- l’acollida i refugi de milers d’infants francesos que fugien de la Iª Guerra Mundial.
Artur Mas no ha estat mai detingut. Ara, per primera vegada, és acusat, processat i jutjat. Lluís Companys va ser detingut i empresonat per primer cop l’any 1909, amb motiu de la Setmana Tràgica. També ho fou al 1919, amb motiu de la vaga de “La Canadenca”. L’any 1920, sent regidor a Barcelona, el sanguinari governador civil Martínez Anido, el va detenir i desterrar tancant-lo al Castell de Maó, a Menorca. Reclòs a Maó i sense poder fer campanya electoral, Companys va guanyar les eleccions al Congrés dels Diputats pel districte de Sabadell amb el 45% dels vots.
Artur Mas ha estat diputat al Parlament de Catalunya, líder de l’oposició amb el Tripartit, i finalment president de la Generalitat de desembre de 2010 a gener de 2016. A les seves dues investidures, Mas va votar-se a favor. Lluís Companys va ser votat president de la Generalitat al desembre de 1933, per la mort de Francesc Macià. Companys va votar en blanc en la seva investidura.
A l’octubre de 1934, Companys fou detingut, reclòs al vaixell Uruguay, jutjat a Madrid i condemnat a 30 anys de presó al Penal del Puerto de Santa María (Cadis). Va ser jutjat en plena República pel Tribunal de Garanties Constitucionals perquè havia proclamat “l’estat català de la República Federal Espanyola”. Tot plegat en un context de suport català a la revolta minera d’Astúries (200 executats i més de 30.000 empresonats en la dura repressió feta pel general Franco). Igualment, el Tribunal de Garanties Constitucionals havia anul·lat la llei catalana de conreus, que no nacionalitzava la terra sinó que acabava amb els abusos dels terratinents cap als petits pagesos. Alliberat per la victòria del Front Popular al 1936, Companys va ser aclamat en tot el seu recorregut de Cadis a Catalunya, com a heroi republicà i progressista. No se sap de reconeixements a Artur Mas enlloc d’Espanya.
Artur Mas diu que el 9-N el van fer els voluntaris, i es juga la inhabilitació. Companys mai va negar el que havia fet i ni el perquè, tot i saber que es jugava presó i mort. Mas va retallar serveis públics com ningú. Companys va defensar sempre els mès dèbils i els qui patien les desigualtats. Certament, no hi ha comparació possible.
*Músic i comentarista polític
“Mas va retallar serveis públics com ningú, Companys va defensar sempre els mès dèbils i els qui patien les desigualtats”
