Afirmar que Catalunya o Espanya són millors que Suècia sembla impossible. Tothom sap que ens supera àmpliament en despesa sanitària, educativa i social. Les ajudes a la maternitat i a la família estan molt per sobre de les nostres. I el seu sou mitjà és de 45.000 euros anuals, el doble que l’espanyol.
Però sí és cert que hi ha una matèria on Catalunya i Espanya són molt millors que Suècia. Fins i tot Sabadell és molt millor que Estocolm. Parlem de criminalitat. La taxa de criminalitat sueca triplica l’espanyola. Bèlgica duplica la criminalitat espanyola, gairebé com Finlàndia i Dinamarca. A nivell europeu, els països amb menor criminalitat són Espanya, Grècia i Portugal, països sovint blasmats per pobres i poc treballadors. Anem dels primers perquè tenim menys homicidis, menys robatoris, menys violacions, menys danys, etc.
Un element extraordinàriament sorprenent és que la tendència des de fa molts anys és que la criminalitat no para de baixar. Avui hi ha menys robatoris i furts que abans de la crisi que encara pateix molta gent. Es desmenteix, doncs, que més pobresa signifiqui més delinqüència. La desigualtat ha crescut moltíssim, però tot i així continua baixant la criminalitat.
També hi ha una altra dada que trenca el fals estereotip conforme la immigració porta més delinqüència. Al 1998 Espanya tenia 40 milions d’habitants. Ara, al 2017, la suma és de 46’5 milions. En menys de 20 anys han vingut més de 6 milions de persones a Espanya. A Catalunya, hem guanyat 1’5 milions d’habitants, la majoria també procedents de l’estranger, de països menys desenvolupats i teòricament més pobres que el nostre. Doncs bé, la criminalitat no para de baixar. Hi ha més gent, és gent de fora, però hi ha menys delictes. Queda clar que la gent que ha vingut de fora no ha vingut a robar ni a delinquir.
És curiós comprovar com les dades confirmen que vivim a un país segur i a una ciutat molt segura. La seguretat és una sensació subjectiva. A vegades es pateix una sensació d’inseguretat, sovint en funció de determinats fets delictius concrets i propers. L’ús que a vegades fan alguns mitjans de comunicació, repetint, magnificant i explotant delictes concrets o alguns fets coïncidents, ens generen una sensació d’inseguretat. Però les dades ens confirmen que és una sensació que no s’ajusta a la realitat. Hi ha molta gent que té por a caminar de nit per la ciutat. La foscor ens dóna la sensació de perill, de que ens pot passar alguna cosa. Però no passa res gairebé mai. Els atracaments a mà armada, a comerços o a persones han passat pràcticament a la història. Com a molt, hi ha furts, és a dir, robar coses sense força, violència ni amenaça. A Sabadell tenim 70 vegades més possibilitats de morir per accident de qualsevol tipus que de ser assassinats. Als Estats Units, per contra, és molt més fàcil morir assassinat que d’accident de trànsit.
Tot i així, és cert que no podem abaixar la guàrdia i que cal treballar perquè el nombre de delictes acabi sent zero. De fet, la investigació criminal policial hauria de tenir el mateix destí que els serveis d’atenció a la pobresa: deixar d’existir perquè deixa d’haver-hi raons per a la seva existència.
Tot plegat ens ha de dur a diverses reflexions. La primera és que som una societat oberta i pacífica, amb molta més consciència del “bé” del que inicialment podríem pensar. La segona és que ser pobre o estranger no significa ser un delinqüent. La tercera és que els serveis públics de seguretat possiblement funcionin raonablement bé, tot i que sembla que no se’ls gira massa feina. I la darrera és que potser som una societat molt més inclusiva i educadora del que sembla. Les teories sobre la delinqüència expliquen que la criminalitat està lligada a les societats desestructurades i amb incapacitat de ser solidàries i educadores.
De tant en tant, paga la pena conèixer bones notícies. Aquesta, sense cap mena de dubte, és molt bona. I ens hauria de fer sentir-nos orgullos de viure a una ciutat i a un país segurs.
“A nivell europeu, els països amb menor criminalitat són Espanya, Grècia i Portugal, sovint blasmats per pobres i poc treballadors”
