En el transcurs de les darreres setmanes hi ha hagut tota mena de protestes al voltant del projecte d’instal·lar un Centre Obert a la Plana del Pintor. L’Associació de Veïns no volen que aquest equipament s’instal·li en unes antigues aules de l’IES Jonqueres i que signifiquen una inversió de 300.000 euros. Afirmen que “no és convenient instal·lar el Centre Obert en una zona molt conflictiva per la inseguretat ciutadana existent a la zona”. Denuncien que es ven droga a l’Institut i que fins i tot els treballadors de la Biblioteca del Nord són assetjats sovint. S’acusa l’actual govern -i els anteriors- de no fer res.
Anem a pams. Què és un Centre Obert? És un equipament socioeducatiu que dóna servei a infants fins a 12 anys. Es fan activitats de reforç per combatre el fracàs escolar i activitats lúdiques i socioculturals. A mig termini s’ampliarà a joves fins 18 anys. Els activistes i educadors que hi entenen ho explicaven en aquestes mateixes pàgines: “El nom es queda curt per recollir què es fa, què aporta, com millora, com promociona i vertebra i relaciona persones, famílies i professionals, teixint un tapis comú, únic i específic a cada barri (…) són serveis emmarcats en contextos socioeducatius, que ofereixen als infants, adolescents, famílies i comunitat, un espai complementari i de suport, als espais de socialització primària per excel·lència, la família i l’escola (…)
Són per tant la primera pedra, el botó d’inici de millores quantificables en infància, adolescència i famílies, tant en territoris on hi ha un conflicte visible, i que pot ser, d’haver-se intervingut abans seria menor, com en aquells barris en els que es vol fer una acció preventiva.” Firmaven l’article del que n’hem extret unes frases ni més ni menys que: Fundació Idea, Associació Juvenil Esquitx, Ludoteca Margarida Bedós, Associació Esportiva Can Deu. Potser les entitats més interessants del panorama associatiu sabadellenc perquè estan actuant en els espais de la frontera social, cultural i política de la ciutat. Ho fan a més amb una entrega, professionalitat i generositat impressionants.
A la nostra ciutat ja hi ha Centres Oberts que són molt estimats pel seu entorn a La Concòrdia, a Can Deu, a Torre-romeu, a Les Termes i a Els Merinals. Per què doncs l’Associació de Veïns, amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell protesta? Crec que el moviment veïnal en aquesta qüestió s’equivoca. El Centre Obert ajudaria a solucionar una part dels problemes que denuncien.
La FAVS hauria de ser una aliada natural de les entitats citades que omplen un espai que el moviment veïnal no cobreix i significa, a més, el relleu generacional en l’activisme veïnal. Un fet silenciós, però molt interessant. Si no fos per aquestes entitats, la ciutat hauria explotat.
Crec que a l’Ajuntament li falta mà esquerra, hi ha un descontentament del moviment veïnal que simbolitza que una part de la ciutat, la més allunyada de la Plaça Sant Roc, se senti deixada de la mà de deu. La gent necessita empatia i proximitat. És evident que en aquella zona hi ha problemes. Dels més de 7000 sabadellencs d’ètnia gitana, ni ha una petita part -potser 200?- que generen problemes. I no hi ha política clara des de fa molts anys. Massa paternalisme i massa mirar a un altre lloc.
Crec que seria bo un pacte. L’ajuntament es compromet a fer un altre Centre Obert a Ca n’Oriac en un termini d’un any i a instal·lar una comissaria de la policia local mòbil al mig d’aquell espai mentre duri la por. I per altra banda el moviment veïnal recolza el nou Centre Obert a l’IES Jonqueres. Cal pedagogia pels problemes pedagògics i mà dura contra els que generen por a l’espai públic. Si la gent en té deu ser per alguna cosa. Els problemes cal abordar-los amb una visió de llarg termini, però mentrestant cal actuar al curt termini. A llarg termini, com deia John Maynard Keynes, tots serem morts.
“Cal pedagogia pels problemes pedagògics i mà dura contra els que generen por a l’espai públic”
