Opinió

Abans hi havia més civisme?

Quan a Sabadell i a Catalunya hom parla que “abans” hi havia alguna cosa millor que ara, cal ser molt cautelós. Es possible que trobem en el nostre passat alguna cosa que funcionés millor que ara, però deuen ser molt poques. Ens traeixen els records. Un repàs al llibre “Sabadell del meu record” de Marian Burguès, pot ser, a banda d’un bon entreteniment, un bon punt de partida per una avaluació ajustada.
Abans la gent no embrutava tant. Era Sabadell l’any 1950 més neta que ara? Cal recordar que els serveis de neteja eren pràcticament inexistents? A més la major part dels carrers no estaven ni asfaltats, ni tenien voreres. Abans a l’escola no hi havia conflictes. Cal recordar que la major part de nens i nenes de la ciutat estaven sense escolaritzar? Abans no hi havia violència domèstica. No amb aquest nom, en deien crims passionals i als homes mai els passava res. Abans les actituds al carrer eren més cíviques. La gent no escopia al carrer, fins i tot hi havia rètols que deien “prohibido escupir en el suelo”!
Abans es cuidaven les zones verdes. És veritat que la ciutadania no malmetia les zones verdes ni robava plantes acabades de plantar, senzillament, no hi havia pràcticament zones verdes. Abans els joves estudiaven de valent. Abans els joves no podien estudiar i els que arribaven a la universitat feien uns exàmens que “la mayor parte de ellos eran incalificables; sin ortografía, sintaxis ni nada parecido, en unas letras ininteligibles; revelando que llegaban a las aulas universitarias, después de seis años de bachillerato, sin la preparación más elemental de la escuela primaria.” Ho escriu fa més de cent anys Odón de Buen, catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Abans es tenia cura dels vells i ara no. Si preguntem als historiadors sobre el tracte als vells d’abans ens diran: “La viduïtat s’assimilava a la pobresa en dret civil”. O bé “las viudas fueron, de hecho, uno de los grupos sociales más próximos a la miseria y la indigencia.” Abans la gent es moria al límit de l’edat de jubilació i, per tant, és avui quan millor es mima la gent gran. A més les generacions anteriors no pagaven impostos i per tant no podien donar pensions als vells. Quina generositat!
Abans la gent no es drogava. Les tavernes eren plenes de gent que abans d’entrar a treballar bevien barreges per poder suportar jornades de treball brutals per sous miserables a tal punt que quan la ciutat va obrir un servei de toxicomanies la major part d’usuaris van ser els alcohòlics.
Abans es tenia més respecte ambiental. Cal recordar els colors del riu Ripoll i la impossibilitat de viure-hi peixos? Un dels trets d’identitat i símbol sabadellencs més representatius, les xemeneies fumejant, no deixen de ser un espectacle d’incivisme i de insalubritat brutal, que si ara es repetís, provocaria un autèntic escàndol col·lectiu.
Abans la gent tenia valors i ara no. Recordem que no fa tant de temps les condicions laborals a la ciutat eren espantoses, els nens a partir dels set anys treballaven en feines a voltes molt perilloses i quan els treballadors volien crear un sindicat per defensar llurs interessos, eren detinguts, exiliats o empresonats.
Ara hi ha crisi de valors? No, els valors no estan en crisi, pot ser que determinats valors –o contravalors- com el diner i la competitivitat tinguin massa èxit. De fet ens podem regir encara pels valors de la modernitat: Llibertat Igualtat i Fraternitat.
Qualsevol element de civisme que agafem no té punt de comparació amb l’actual situació de la ciutat després de 35 anys de democràcia. Per tant mai la ciutat ha estat més neta, amb més espais verds, amb més cultura, amb més escoles, amb més solidaritat, amb més associacions, amb més civisme. Que hi ha coses a fer? Un munt, és evident, no hem arribat a la fi de la història.

“Qualsevol element de civisme que agafem no té punt de comparació amb l’actual situació de la ciutat després de 35 anys de democràcia.”

Comentaris
To Top