Opinió

El desastre francès

França era un model democràtic. Durant dècades, als demòcrates d’aquí els feia mal el coll de tan girar-se cap a França, buscant-hi referents de democràcia i llibertats. Després de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, potser és millor no mirar cap a França. Bé, potser sí, però només per fixar-se en els errors polítics i socials que han comès, per a no reproduir-los aquí.

Es parla molt de Marine Le Pen, i dels riscs que l’acompanyen. Val la pena recordar que en les conferències de l’enyorat cicle “Sabadell Universitat”, l’any 2004 ens van explicar si era possible el “lepenisme” sense Jean Marie Le Pen. El politòleg francès, Pascal Perrinau, citat avui arreu com a màxim especialista en extrema dreta francesa, va explicar a Sabadell perquè el que defensa Marine Le Pen havia arribat per quedar-se. També val la pena recordar que la primera empenta al Front National de Le Pen la va donar François Miterrand per tal de restar vots a la dreta clàssica. Sovint les males arts contra els rivals polítics acaben creant greus problemes.

A més, cal destacar que quan els partits “clàssics” francesos, amb les presidències de Sarkozy i d’Hollande, assumeixen el marc ideològic xenòfob de Le Pen, no fan més que legitimar l’extrema dreta. El posicionament d’Hollande i Sarkozy contra refugiats, immigrants, persones de religió musulmana, etc., és un exemple. Al 2005 van aparèixer força greus problemes socials a les “banlieues” (suburbis) de París i d’altres grans ciutats franceses. Avui, 12 anys més tard, la situació a aquests llocs és igual o pitjor. A més, ara se’ls vigila com a “pressumptes” terroristes islamistes. Tot plegat és més llenya al foc de l’extrema dreta. No ens ha d’estranyar, doncs, que continuï millorant resultats electorals.

El Partit Socialista Francès ha tingut un resultat lamentable, quedant-se a un ridícul 6’36%. És un resultat en línia amb els seus germans holandesos (5’9% al març). Hi ha qui des de l’esquerra, de forma absolutament insensata, s’alegra del mal resultat del gran partit socialdemòcrata francès. Una de les lliçons més dures que aporta la primera volta de les eleccions presidencials franceses és l’enorme debacle de l’esquerra. Els candidats de dreta i centre dreta (Macron, Le Pen i Fillon) sumen el 65% dels vots. Mentre, l’exministre socialista Mélenchon i el candidat socialista oficial només arriben a sumar el 26% dels vots. D’aquí s’extreu la que hauria de ser una de les grans preguntes sobre la societat francesa actual: què li passa a l’esquerra francesa?

Una cosa és certa: quan l’esquerra deixa de ser d’esquerres, s’estavella. Però no és menys cert que quan l’esquerra es torna extrema esquerra té un topall, que mai acostuma a anar més enllà del 20%. Algú hauria d’entendre que les majories d’esquerres només són possibles des de l’acord comú, i quedant igualment lluny de les polítiques conservadores i neoliberals (“terceres vies”) com de les neocomunistes.

Al juny hi haurà eleccions legislatives a França. Macron (En Marche) serà president amb tota seguretat, però no té un partit mínimament consolidat, igual que Mélenchon (France Insoumise). Cal notar que el partit de Fillon i Sarkozy (Les Republicains) i el Partit Socialista són partits ben consolidats i presents arreu del territori francès. El Front National de Marine Le Pen també compta amb força a uns quants territoris. A més, les eleccions legislatives franceses són del tipus d’elecció majoritària. És a dir, el país està dividit en 577 circumscripcions. Hi haurà una votació en primera volta (11 de juny), on si a una circumscripció un candidat obté la majoria absoluta, queda elegit diputat o diputada. Si no hi ha majoria absoluta de ningú a una circumscripció, es podrà votar en una segona volta (18 de juny) als dos candidats més votats a la primera volta. Aquest model electoral pot dur moltes sorpreses en els resultats finals. Tot i així, sembla que França continuarà apostant pel desastre polític i social.

“Una de les lliçons més dures que aporta la primera volta de les eleccions presidencials franceses és l’enorme debacle de l’esquerra”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top