En els darrers anys, s’ha anat imposant per llei i per convenciment la idea de més transparència tant en la gestió dels recursos públics com també en la presa de decisions. Cal apropar l’administració als ciutadans i cal que a partir de la informació i de la comunicació la ciutadania pugui valorar les polítiques que es porten a terme amb els recursos públics i també el seu impacte. Malauradament, des d’una administració local sempre mal finançada, els governs no sols han hagut d’administrar amb molta cura sinó, a més, molt sovint han hagut de prioritzar el que és urgent per davant del que és necessari. I tot i així sempre fan curt.
En el darrer Ple municipal es va aprovar per majoria la proposició sobre el cost del vandalisme i dels actes incívics a Sabadell, de les mesures que es podrien dur a terme per prevenir-los, reduir-los i conscienciar els sabadellencs sobre quin és el preu que tots paguem per aquests comportaments.
Molts poden pensar que la iniciativa no és gaire transcendent per al dia a dia dels sabadellencs, però si coneguéssim exactament el que ens costa, de ben segur que canviaríem ben aviat d’opinió.
L’any passat, el 2016, la ciutat va haver de dedicar 379.356 euros a manteniment i reposició d’enllumenat públic, mobiliari urbà, fonts públiques, senyalitzacions, contenidors, espais infantils, quadres semafòrics… malmesos per actes vandàlics i incívics. I la xifra podria ser més elevada si tinguéssim en compte molts altres conceptes no inclosos en aquesta partida.
Davant d’aquesta crua realitat, fenomen del que no se n’escapa cap ciutat, es va considerar que alguna cosa s’hi havia de fer per tal de reduir aquesta despesa, i que per això cal assumir el compromís de prendre mesures per afrontar l’incivisme.
En primer lloc, una mesura de transparència. Si volem solucionar el problema, primer cal que el reconeguem i a continuació que el coneguem a fons i per tant difícilment podrem quantificar el cost anual dels actes vandàlics i incívics si no hem definit abans els indicadors, si no en fem un seguiment sostingut en el temps.
En segon lloc, tenint aquesta informació, cal donar-la a conèixer semestralment des de la web municipal. Els sabadellencs tenim tot el dret de conèixer aquesta informació i l’equip de govern el deure de posar-hi remei. És del tot insostenible que cada any la ciutat ens gasti 379.356,28 euros o força més en la reposició de mobiliari urbà o equipaments fets malbé “gratuïtament”, i més encara amb les necessitats que tenim.
En tercer lloc, conscients de les dades contrastades, actualitzades i publicades cada semestre, cal prendre mesures de conscienciació i de sensibilització. No és res excepcional, res que no s’estigui fent en d’altres àmbits. De la mateixa manera que s’intenta promoure i conscienciar els sabadellencs de les bondats del reciclatge dels residus urbans o dels beneficis d’un ús responsable dels recursos energètics als equipaments municipals, cal traslladar aquest tipus d’iniciatives també en l’àmbit del respecte a allò que és de tots, perquè el vandalisme i l’incivisme tenen un cost que tots acabem pagant.
I finalment educar per conscienciar i per fomentar els valors de respecte al bé comú. I això s’ha de fer a tots els centres educatius de la ciutat, sigui en l’educació reglada, la no reglada i la informal de la ciutat. No es tracta ni d’alliçonar, ni d’adoctrinar. Tan sols d’informar de tot el que deixem de fer per atendre allò que malintencionadament s’ha malmès.
De ben segur que mai podrem eradicar al cent per cent els actes vandàlics o incívics però el que tampoc no podem fer és tancar els ulls i fer veure que no passa res, tot assumint aquesta despesa com si fos un dany col·lateral inevitable pel fet de viure en comunitat. Cal intentar alguna cosa i fins ara cap govern s’ho havia pres seriosament, i ja és hora que tots plegats ens aturem a pensar i posem “llums i taquígrafs” sobre l’immens cost del vandalisme a Sabadell. No fer res es reconèixer que no hi ha res a fer i això no és cert, cal que ens posem a fer tot el que estigui al nostre abast per evitar-lo.
“Cada any la ciutat gasta 379.356 euros o força més en la reposició de mobiliari urbà o equipaments fets malbé “gratuïtament”
