Opinió

La Creu Alta

M’hauran de perdonar la gosadia que m’ha portat a fer avui allò que, diuen, mai no s’ha de fer: això és parlar d’un mateix o, el que en aquest cas n’és un sinònim, parlar de la Creu Alta, el meu barri. I m’hauran de perdonar perquè prenent-ne la Festa Major com a excusa, vull significar algunes de les peculiaritats que presenta aquest barri sabadellenc al qual vaig incorporar-me com a veí quan comptava amb poc més de tres anys. Tanmateix, quan això passava, feia només 48 anys que Sabadell havia vist pràcticament duplicat el seu terme municipal gràcies a l’annexió de les partides pertanyents a les parròquies de Sant Vicenç de Jonqueres i de Sant Julià d’Altura que formaven part del terme municipal de Sant Pere de Terrassa; terme, que en ser dissolt per una Reial Ordre de 1r de juliol de 1904, repartí els seus dominis territorials entre les ciutats de Terrassa i de Sabadell.

Així és que fàcilment comprendran que, encara que només sigui per raons d’ordre històric –amb arrels que provenen del 1772, quan Josep Camps va construir la primera casa a partir de la qual s’havia de conformar el nucli habitat de Jonqueres--, la Creu Alta és segurament el sector de la ciutat amb una personalitat i identitat més sòlides que es posen de manifest tant en el sentiment de pertinença al barri de les persones que hi viuen com en la singularitat de les iniciatives –fonamentalment culturals i esportives-- que hi han nascut i que s’hi han consolidat. Per aquesta mateixa motivació identitària, la Creu Alta deu ser també la part de la nostra ciutat que deu comptar amb més elements i aportacions documentals que han estat plasmats en treballs de recerca històrica.

De fet, la Festa Major del barri és un bon exemple de la personalitat que atresoren els creualtencs i que, en aquest cas, es concreta en el caràcter sempre nou i imaginatiu de la celebració, amb recreacions històriques, visites guiades, competició entre “llamps” i “trons”, curses de carretons, exposicions temàtiques... Per cert, que de la Festa Major de la Creu Alta se’n té notícia documentada des de mitjans del segle XIX i des de llavors la festa ha mancat a la seva cita anyal en ben poques ocasions, degut sempre a dificultats d’ordre polític i/o econòmic. D’aquí que l’antigor i tradició de la Festa Major creualtenca trobi només parangó amb la de Sabadell i que des dels tallarets es treballi per tal que la celebració sigui inclosa en el catàleg de “festes d’interès popular” del departament de Cultura del govern de Catalunya.

I posats, una singularitat més de la Festa Major creualtenca –que com diria aquell, no la fan ni millor ni pitjor, sinó diferent— rau en la publicació, des de fa trenta anys, del “Diari de la Creu Alta” que des dels seus inicis anima l’incansable Manel Camps. En les pàgines del “Diari”, a banda dels detalls inherents al programa d’actes de la festa, hi troben aixopluc opinions, referències històriques, aportacions i entrevistes a través de les quals fàcil és fer seguiment del que ha estat la vida i dinàmica del barri any rere any. També de quines són les reivindicacions i els debats que ocupen els veïns i quins els projectes pels quals el barri s’interessa.

I, precisament d’aquí ben pocs dies, quan s’inauguri la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, serà realitat una de les reivindicacions creualtenques per les quals s’ha bregat els darrers anys: que l’estació ubicada al barri porti el nom de “La Creu Alta”. Ho reconeixia el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, en l’entrevista concedida als redactors del “Diari de la Creu Alta” d’enguany: “El ‘Metro del Vallès’ és una obra de país i l’estació de La Creu Alta un èxit col·lectiu del barri”.

Ni més, ni tampoc menys! A continuar bregant!

“La Creu Alta és segurament el sector de la ciutat amb una personalitat i identitat més sòlides”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

To Top