Els atemptats dels darrers temps a França i Anglaterra han somogut novament la societat europea. Són fets que busquen fer-nos sentir vulnerables, amb por, sentint que la nostra vida penja d’un fil. I tot plegat per ser membres de països europeus enemics del islamistes de Síria.
Molts moviments fonamentalistes islàmics han estat indirectament afavorits per Occident i, en alguns casos, creats directament pels països occidentals. Ara Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs trenquen relacions amb Qatar perquè “dóna suport a terroristes”. Però a Síria el DAESH utilitza pistoles espanyoles que havien estat venudes al govern d’Aràbia Saudita. Qatar ha finançat el Barça, i els governs espanyols -monarques inclosos- s’ho passen d’allò més bé visitant aquests països i trobant-se amb els seus dictadors. Hamàs, moviment fonamentalista palestí, fou creat per Israel per debilitar Arafat. Bin Laden fou finançat i armat pels EUA i per Aràbia Saudita per lluitar contra la Unió Soviètica a l’Afganistan. DAESH és finançat i armat per les dictadures àrabs contràries a l’Iran, suport del govern sirià.
També hi ha coses a fer a Europa. El que no es pot fer és el que ha anunciat la primera ministra britànica, Theresa May, conforme si les lleis de drets humans no permeten lluitar contra el terrorisme, les reformaran. Si el sistema de lluita contra els qui vulneren els drets humans consisteix en reduir aquests mateixos drets, la nostra derrota ètica és completa.
Durant dècades hem patit diferents grups terroristes. Aquí teníem ETA, a Itàlia les Brigades Roges, a Alemanya la banda Baader-Meinhof. A Europa també actuaven terroristes palestins que, a més de segrestar avions i vaixells, van arribar a entrar a la vila olímpica de Munich, al 1972, i assassinar esportistes israelians. Eren grups amb accions molt planificades, amb molta gent i organització, amb armes de foc i explosius mortífers. No eren accions personals amb armes d’estar per casa.
El nou terrorisme consisteix principalment en persones soles -o poques més-, sense armes ni explosius, que intenten matar tota la gent que puguin. No hi ha una cadena de comandament, ni una organització clara, com passava amb Al Qaeda o amb els atemptats als trens de Madrid al 2004. Tot és caòtic i desorganitzat, de gent amb problemes socials i psicològics, captades per a una doctrina interpretada de forma criminal.
Davant d’aquest fet hi ha diversos sistemes per lluitar-hi. Al Regne Unit i a França volen tirar de repressió, exèrcit al carrer, reducció de drets humans, etc. Un altre model és l’espanyol, del que no se’n parla gens. Si un país coneix bé el terrorisme a Europa és Espanya. Fins fa ben poc hi havia ETA. I a Espanya va tenir lloc el primer atemptat islamista radical del segle XXI a Europa. Amb uns cossos policials i d’investigació nombrosos i preparats, només calia canviar l’objecte d’investigació: d’ETA al nou terrorisme islàmic. A Espanya són freqüènts les detencions de gent que fa prosselitisme i captació per internet. Aquí ningú arriba a tenir accés a armes de foc ni a explosius. I si a algú se li escalfa massa la boca, és ràpidament detingut. Darrere hi ha un treball d’investigació i informació enorme, el millor del món en aquest tema. Alhora, la informació és compartida amb d’altres països. El problema és no fer les coses com Espanya i guardar-se la informació. Aleshores passen les coses que passen.
Tenim moltes més possibilitats de morir atropellats per un autobús -per accident o per no veure’l nosaltres- que no pas perquè sigui conduit per un terrorista. Així com la grip pot ser mortal, no vivim morts de por perquè hi hagi grip. El mateix hauríem de fer amb els nous terrorismes. De pas, cal recordar que els drets humans no són moneda de canvi, en especial amb qui no li plauen, siguin terroristes o governs, d’aquí o d’on sigui. Llibertat, igualtat i fraternitat van units a la democràcia. I val a Sabadell com a qualsevol carrer de Síria o Aràbia.
El nou terrorisme consisteix en persones soles -o poques més-, sense armes ni explosius, que intenten matar tota la gent que puguin”
