Coincideixo en part amb en Joan Saumoy amb el fet que sembla que a Sabadell només discutim sobre un territori de 400 metres al voltant del campanar de Sant Fèlix. De fet si mirem on viuen els regidors de la ciutat ens adonarem que aquest és un efecte pervers de la mirada subjectiva de les persones, Walter Benjamin en diria que està gravada amb tinta indeleble. Per no anar més lluny, dos exemples. Primer em referiré a l’acabat tros de la plaça Espanya. Tant si vas a buscar el tren per un cantó com per l’altre, els que ho han dissenyat pretenen que ens fregim. Si has d’esperar els semàfors, ja cal que et posis crema de protecció solar. Tant els costa als que dissenyen els espais públics anar a allà i preguntar a la gent? Tant costa posar uns quants arbres que facin ombra en tot el recorregut fins l’estació? El segon exemple és l’avinguda Josep Tarradellas. Fa uns quants anys que s’han acabat les obres en superfície, tant costa plantar les arbres i als parterres, als pocs espais que han deixat els arquitectes i urbanistes? Quans anys haurem d’esperar més? Però és clar, aquests espais no tenen el glamour del Centre.
Al Centre portem 10 anys parlant de què fer-hi. De fet la decisió més important, posar l’estació al Passeig, la va marcar definitivament i la segona, posar-hi un pàrquing, és com llançar una escopinada als fills i als néts de tots els sabadellencs. Ni els renéts ho podran arreglar. Sincerament, el Centre era molt millor abans de fer-hi el pàrquing de la plaça Dr. Robert i les obres d’ara. De llarg. Si féssim una enquesta el resultat seria esfereïdor.
Però a més de què han servit tants debats, tants projectes, tants concursos d’idees, tants anys d’articles? Ha arribat l’hora i, oh sorpresa, no vam posar la fira de Santa Llúcia perquè els responsables van descobrir, després de deu anys, que generava servituds i que no s’hi podia fer res a sobre. Quina confiança hem de tenir els ciutadans que no hi entenem, si els que hi entenen cometen errors d’aquesta volada?
Ara l’Ajuntament ha presentat un pla per pacificar el Centre, és a dir, per treure els cotxes del Centre. Una bona mesura que fa falta que accelerin. Com més a prop de la propera campanya electoral, més difícil serà fer-ho. Els cotxes en una ciutat són com les rates, proliferen sense límit i com més espai els dones més espai agafen. Tenim 121.000 vehicles. Una cosa que no té cap sentit ni cap proporció. Si un dia tots els sabadellencs i sabadellenques es despertessin i volguessin anar motoritzats, la ciutat s’aturaria en sec. Sort que molts el tenen per l’estatus i no pel servei que donen, atenent al seu elevat cost. Només s’usen un 4% del temps. Un autèntic malbaratament de recursos.
Aquests dies ha estat notícia que tres de les nostres institucions més tradicionals critiquen el pla. No els agrada que treguin els cotxes del Centre. No ho entenc. No sé com han comptat aquests 3.000 llocs de treball que diuen que es destruiran si es limita l’ús del transport privat. Inventant-se dades estrafolàries es treuen credibilitat (Josep Maria porta diu 2.500 i la Cambra de Comerç 3.000). Sembla que vagin en contra dels interessos dels comerços i de les empreses del Centre. Han estudiat com arriben a la feina els seus empleats? Han estudiat com arriben els seus clients? Jo els ho diré a peu, en tren i en bus. Abans de crear alarma podrien encarregar un estudi. Cal a més, que respectin les institucions que són de tots. Tot i que els seus representants caldria que busquessin l’empatia de la gent, no triguessin tant en prendre decisions i pengessin els projectes al web. En resum, els estudis diuen que traient els cotxes del Centre s’aconseguirà que hi pugui venir més gent i més ràpidament. Totes les experiències al món van en aquesta línia i a Barcelona, des del debat sobre la peatonalització del portal de l’Àngel fa una pila d’anys, va quedar clar. Vist el resultat calamitós de com ha quedat el Centre i si em comptes d’urbanistes i arquitectes dissenyen la ciutat, biòlegs, historiadors i metges?
“El Centre era molt millor abans de fer-hi el pàrquing de la plaça Dr. Robert i les obres d’ara”
