La Fiscalia, seguint instruccions del ministre de Justícia, ha decidit acusar de delictes d’odi a força gent a Catalunya. Són mestres que van debatre i criticar a classe la brutal violència policial del referèndum del diumenge 1 d’octubre. També són regidores i regidors que van criticar aquesta mateixa violència. També hi ha algun alcalde que va intentar evitar aquestes violentes agressions policials el mateix dia. És increïble però cert: avui criticar una intervenció policial violenta, injusta, excessiva i inadequada és un delicte d’odi, segons una fiscalia que segueix ordres d’un ministre de Justícia, que també dóna ordres -o aconsella- a jutges i magistrats.
A Sabadell, desgraciadament, en sabem bastant de delictes d’odi. Durant anys hem vist com neonazis violents agredien i promovien un discurs discriminador contra diferents col·lectius. Pegaven i promovien la violència contra persones que tenien altres colors de pell, o que venien d’altres països, o que tenien una orientació o identitat sexuals diferents. La Comissió de la Convivència de Sabadell duu 13 anys lluitant-hi. Fins i tot va tenir un paper important en la darrera modificació del Codi Penal pel que fa a delictes d’odi, fruit de la seva llarga experiència en perseguir-los a la nostra ciutat. Pròximament inclús es coneixeran nous èxits d’aquesta Comissió, demostrant el que veritablement són delictes d’odi, no pas la interpretació interessada que en fa el govern del PP.
Al novembre de 2016 es va publicar el “Manual práctico para la investigación y enjuiciamiento de delitos de odio y discriminación”. Són 400 planes redactades per dos fiscals, una magistrada i dos catedràtics de Dret Penal. Totes les definicions internacionals de “delictes d’odi” neixen de la discriminació. La clau de volta és promoure l’odi contra col·lectius que no viuen, d’entrada, en règim d’igualtat a la nostra societat. És a dir, que són col·lectius discriminats. El Codi Penal descriu a l’article 510.1 que és delicte fomentar públicament l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del grup o una persona en raó d’un seguit de causes. Les causes que esmenta el Codi Penal són: motius racistes, antisemites, ideologia, religió o creences, situació familiar, raça, ètnia, origen, sexe, orientació sexual, identitat sexual, gènere, malaltia o discapacitat.
El Codi Penal fa una llista d’elements que encara avui pateixen discriminació a la nostra societat: racisme, islamofòbia, antisemitisme, masclisme, homofòbia, transfòbia, etc. Podem posar molts exemples de delictes clars d’odi: fer una pintada o penjar a internet afirmacions dels tipus “moros a la presó”, “jueus al crematori”, “fora maricons del poble”, etc. També és delicte impedir l’entrada a un local privat (discoteca, bar, restaurant, teatre, cinema, botiga, etc.) a una persona en raó de la seva raça, discapacitat o identitat sexual. Fins i tot és delicte que un servidor públic negui una prestació o servei públic a una persona en raó d’aquests elements esmentats de discriminació habitual.
No sembla, per tant, que criticar la violència policial de l’1 d’octubre tingui res a veure amb els elements esmentats. Ni tampoc sembla que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil siguin víctimes habituals de discriminació. De fet, tenen un dret que la majoria de ciutadania no tenim: davant d’un tribunal la seva paraula val més que la nostra.
El propi Codi Penal ofereix altres possibilitats si el govern del PP creu que és delicte qualificar de brutal, bàrbara o injustificada la violència policial. Es poden aplicar els tipus penals de les injúries (acció o expressió que lesionen la dignitat d’una persona) o les calúmnies (acusar falsament algú d’haver comès un delicte).
Moltes víctimes de delictes d’odi, que han patit i pateixen molt dolor i sofriment, que tenen inclús danys emocionals per a tota la vida, es revolten davant la profunda injustícia que la fiscalia i el ministeri de Justícia estan cometent a Catalunya.
“Totes les definicions internacionals de “delictes d’odi” neixen de la discriminació”
